Cap-i-pota cultural

Dins del meu cap d’orientador de tendències un cable es creua amb un altre i començo a desistir de continuar amb la ingrata feina de comentar tot el que m’ha arribat a través d’un dels cinc sentits, per terra, mar o aire.

 
Arribo tard per recomanar el ballet “Corpo” de Sao Paulo, que aquest dissabte just passat ha acabat la seva breu temporada al Liceu. No aguanto gaire la dansa; però, si me l’he d’empassar, millor que sigui contemporània amb tolerància zero envers els tutús. I, si programen músiques de Bach i de Tom Zé, molt millor. I, si demostren l’energia d’aquests brasilers, “miel sobre hojuelas”, que dirien Ebre enllà.

 
“Salmon fishing in The Yemen”, dirigida pel suec (arquetípicament tou) Lasse Hallström, no acaba de decidir-se sobre el tipus de pel·lícula que vol ser. Hi trobarem comèdia romàntica, sàtira política, inspiració “new age” i un punt de cinema catastròfic (tendència terrorista). Emily Blunt i Ewan McGregor mostren prou química com per fer-se interessants. La delectable Kristin Scott-Thomas, ara que les arrugues l’assetgen, demostra tenir un gran futur al gènere còmic.

 
En el terreny literari, he de dir que Josep m’acaba de regalar “L’échappée belle” de l’Anna Gavalda, llibret frívol publicat per “J’ai lu” aquest any 2012. És el tipus de novel·la alegre, fàcil i ruca, que en cinema seria protagonitzada per Audrey Tatou. En castellà l’anomenen “La sal de la vida”, amb el que està tot dit.

 
La recomanació més segura de la temporada és el Cyrano d’Oriol Broggi i Pere Arquillué a les entranyes de l’Hospital de la Santa Creu. Amb tota seguretat no trobareu res menys amanerat i allunyat de Josep Maria Flotats que la interpretació del molt terrenal Arquillué. La traducció de Bru de Sala continua enlluernant i els recursos de Broggi demostren una vegada més que el teatre  juga sempre a una divisió superior respecte al cinema en 3D.