L’amor és com el jazz
Vas improvisant mentre tires endavant
i actues com si realment
coneguessis la cançó
però no la coneixes
i mai no la coneixeràs
per tant fas ostentació dels teus errors
i continues fent-los
fins que els fas teus
L’amor és com el jazz
La mateixa cançó un milió de vegades
de maneres diferents
“Strange Fruit” amb i sense campanes.
És diví
És una rucada
És depriment
i és gairebé
actuar de cara a la galeria
Però funcionarà.
Trobem aquí potser el més improvisat i lliure del conjunt ideat per Merritt (gràcies a les bones estrelles del jazz). “Strange Fruit” és tant un estremidor al·legat antiracista, com una bellíssima cançó indissolublement lligada a Billie Holiday (de qui aviat tindrem més notícies).
Una constatació dels primers rengles del tema: Tornant del Festival d'Improvisació de Cracòvia, i a fi d'explicar com havia anat la cosa, un amic músic em va dir: "Ha sigut l'hòstia, vint persones fent l'amor alhora dalt de l'escenari. No vèiem el moment d'acabar..."
ResponEliminaEl jazz com a orgia.
Elimina