Flors d’aquest món

Sí, ja ho sé, arribo tard a tot arreu; però he recuperat aquesta pel·lícula perquè l’envien enguany per representar España a Hollywood. Es titula «Loreak» (flors) i afirmen segons quines llengües que és la primera pel·lícula parlada totalment en eusquera de la història del món (encara que he observat que bastant sovint diuen «bueno, vale» sense que sigui idiomàticament necessari). No sé si això serà cert, però seria en tot cas indicatiu de la poquíssima normalització de la que gaudeixen els bascos.

Dirigida i escrita per Jon Garaño i Jose Mari Goenaga, «Loreak» explica una misteriosa història de vides creuades a partir de les flors que va rebent periòdicament i anònimament una dona casada, en un moment problemàtic de la seva vida. El guió juga amb malícia amb la contradicció que representa la càrrega ominosa d’un element tan innocent com és un ram de flors, mentre retrata amb delicadesa un catàleg de relacions familiars deteriorades o en ple cul de sac.

Diria que el laconisme i la introversió del film responen a una qüestió purament cultural, de manera que l’excel·lent treball de les tres protagonistes (Nagore Aranburu, Itziar Ituño i Itziar Aizpuru) s’arrisca a passar desapercebut. «Loreak» és un drama exquisit —fotografiat i musicat amb mestria, per Javi Aguirre Erauso i Pascal Caigne respectivament—, on sembla no passar res, però que conté una immensa càrrega de profunditat que reverbera dies després d’haver-lo vist.

A Hollywood pagarà el pecat de ser massa subtil, massa estupenda, i no es menjarà cap premi; però a qui coi l’importa Hollywood?