Orgull perruquer

Clément és un professor de filosofia parisenc a qui destinen a treballar en un institut d’Arras (Pas de Calais). El jove, un urbanita, que considera que no hi ha vida fora de París, queda convenientment horroritzat com si el condemnessin a un destí pitjor que la mort (tot i que a la pantalla Arras apareix com una ciutat del tot encantadora). Avorrit de la rutina provinciana, un dia convida a una copa a la seva perruquera Jennifer, una noia positiva i vitalista que adora cantar al karaoke i admira Jennifer Aniston. Quin futur tindrà aquesta relació improbable?

La pel·lícula «Pas son genre» (No es mi tipo) adapta una novel·la de Philippe Vilain, la dirigeix el belga Lucas Belvaux i la protagonitzen amb atractiu a dojo Émilie Dequenne (Jennifer) i Loïc Corbery (Clément). Potser la història no és la més original del món; de fet la majoria de les parelles està formada més per personalitats oposades que per ànimes bessones; però el secret d’una bona comèdia romàntica és convèncer-nos de com la química és capaç de superar aquestes diferències. El cas que presenta aquest film és bastant extrem, especialment per la part masculina, ja que difícilment hi ha res més irritant que un intel·lectual parisenc (aquí en versió filòsof kantià). Sense arribar a la caricatura, el personatge de Clément és contemplat sempre amb una llum no gaire favorable (queda clar de part de qui està la pel·lícula).

«Pas son genre» és un film petit, però molt ben explicat, on cadascun dels seus minuts contribueix significativament al relat que pretén bastir. Conté el regal lluminós de la interpretació d’Émilie Dequenne —l’actriu belga descoberta pels germans Dardenne a «Rosseta»—, capaç de dir-ho tot sense necessitat d’obrir la boca. Atès que el guió adopta el seu punt de vista, bo és comptar amb una mirada tan reveladora. Magnífica Dequenne doncs, reina d’aquest joia tan petita i lúcida com recomanable.