Sexisme màgic

Curiós cas de coberta d'un llibre de Pratchett que no és directament infecta.

Tot portant la contrària a l’únic expert sobre Terry Pratchett que conec (sí, en Pons, qui si no?), prossegueixo la lectura cronològica del cicle de Discworld que ell tant desaconsella. El díptic inicial («El color de la màgia» i «Una llum fantàstica»), malgrat la dubtosa fama que carreguen, no és ni molt menys un mal pròleg; potser una mica eixelebrat i mancat de focus, però amb moltes de les llavors plantades, que anuncien prou bé el que vindrà. Si no busques satisfaccions immediates i prefereixes contemplar tranquil·lament com un artista madura i desplega les seves evidents virtuts davant dels teus ulls, no és una mala opció; sobretot si tens en compte que «Equal Rites», el tercer títol de la saga, representa un gran salt qualitatiu endavant; opinió que corrobora Pons en atorgar-li una dotzena posició entre els quaranta-quatre títols publicats.

Començaré per una qüestió aparentment menor, però que demostra la dificultat d’exportació a altres llengües de l’obra de Pratchett, i és el problema d’una traducció capaç de fer justícia als seus intrínsecs i polisèmics jocs de mots. Perquè en castellà la novel·la es diu «Ritos iguales», títol que no convida a anar més enllà, mentre que «Equal Rites» suggereix immediatament «Equal Rights» (Drets iguals), una expressió infinitament més adequada, ja que apunta a la qüestió crucial que rau a l’interior de la novel·la: la de la igualtat de gènere.

Segons dicta una vella tradició de Discworld, quan un mag se sent a punt de morir, cal que ungeixi el vuitè fill d’un vuitè fill per transmetre els seus poders. El mag Drum Billet es troba en tal destret i amb les presses pròpies d’un decés imminent, acaba beneint no un vuitè fill, sinó una vuitena filla, Eskarina (Esk) Smith, la filla del ferrer del poble. L’error provoca un daltabaix quasi-còsmic, perquè les dones no tenen cap opció a esdevenir mags, ja que la seva sortida «natural» en el camp de la màgia és el de la bruixeria. Tanmateix la vella bruixa Granny Weatherwax és la primera que es planteja la possibilitat que Esk estudii a la Universitat Invisible d’Ankh-Morpork fins a esdevenir una maga plenament funcional.

«Equal Rites» presenta doncs al bell mig del seu discurs aquest sexisme intrínsec que considera que homes i dones funcionem diferentment. I en fa mofa. Repeteixo, en fa mofa. Igual que es burla d’aquesta mena de raonament (?) que considera que la tradició justifica qualsevol aberració. Notable en un llibre que pertany al gènere fantàstic, el seu tractament mig escèptic dels fenòmens màgics. Així la bruixa Weatherwax reconeix que l’èxit de la major part dels seus encanteris depèn sobretot de la suggestió, de la faramalla ritual que els acompanya i d’un indubtable efecte placebo. Em considero un ignorant total de l’obra de la senyora Rowling, però em pregunto si no seria més saludable pel nostre jovent que el seu baptisme de foc en la literatura fantàstica tingués lloc en les pàgines còmiques i descregudes de Pratchett, enlloc de dins les totxanes de l’adolescent Potter.

No tot «Equal Rites» brilla a la mateixa altura: hi ha moments purament episòdics que no fan avançar la trama i el desenllaç és confús i tediós, un problema bastant freqüent en l’autor quan ha d’invertir en efectes especials i descriure’ns-els en paraules. Però els tocs d’humor marca de la casa no hi falten (crec que són una presència invariable des de la primera línia del primer llibre.

He llegit a algun lloc, probablement a la Wikipedia, que «Equal Rites» és un llibre per a «Young Adults». Crec que se’ls hi ha traspaperat alguna fitxa, perquè és una novel·la acceptable per a totes les edats que la puguin comprendre. Marca l’inici de la sèrie de les bruixes i, encara que no sigui de lectura imprescindible, demostra que Pratchett tenia el cap molt ben moblat (res a veure amb Ikea).

Aquesta és una història sobre màgia i sobre cap a on va i, potser encara més, sobre d’on prové i el perquè, tot i que no pretén respondre totes o cap ni una d’aquestes preguntes.

Pot ser, tanmateix, que ajudi a explicar perquè Gandalf mai no es va casar i perquè Merlí era un home. Perquè aquesta és també una història sobre sexe, tot i que probablement no en el sentit atlètic de rebolcada que compta el número de cames i el divideix per dos, a menys que els personatges s’escapin totalment del control de l’autor, que també podria ser.

De totes maneres es tracta bàsicament d’una història sobre un món. Aquí arriba. Contempleu-lo amb atenció, els efectes especials són força cars.

Sona una nota de baix. És un acord profund i vibrant que suggereix que la secció de metall pot irrompre en qualsevol moment amb una fanfàrria còsmica, perquè l’escenari representa la negritud de l’espai sideral amb alguns estels lluint com caspa a les espatlles de Déu.

Llavors apareix, vista des de dalt, més gran que la més gran de les desagradablement armades naus espacials que el director d’un circ de tres pistes pugui imaginar: una tortuga de deu mil milles de llarg. És la Gran A’Tuin, un dels rars astroquelonis d’un univers on les coses són menys com són i més com la gent se les imagina, i porta sobre la seva closca crivellada pels meteorits quatre elefants gegantins que carreguen sobre les seves enormes espatlles la gran roda rodona de Discmón.

Mentre el punt de vista canvia, la totalitat del món pot ser vista sota la llum del seu minúscul sol. Hi ha continents, arxipèlags, mars, deserts, serralades i fins i tot un petit casquet polar. Els habitant d’aquest lloc, és obvi, no voldran tenir cap tracte amb teories globals. El seu món, envoltat per un oceà circular que vessa eternament  a l’espai amb una llarga cascada, és tan rodó i pla com una pizza geològica, encara que sense les anxoves.

Un món com aquest, que existeix només perquè els déus xalen amb els acudits, ha de ser un lloc on la màgia pot sobreviure. I el sexe també, per descomptat.

Marcel Proust no va ser mai capaç d’escriure un inici de novel·la tan potent. És clar que en el seu univers ni les tortugues ni els orangutans tenien la menor importància.