Un altre capítol curt. Som a la sala d’estar dels Louvet, amb decoració pròpia d’un executiu, en tons marronosos (tabac, canyella, pa torrat…) El més remarcable és que el «bureau style bateau» («escritorio estilo barco» en castellà) ha esdevingut «despatx estil imperi» en català.
Com ja s’ha dit al capítol dedicat a la portera, els Louvet viatgen molt. Una foto els mostra durant una cacera d’ossos als Andes, prop de Macondo. El nom del mític poble imaginat per Gabriel García Márquez hi apareix per la trava imposada de citar Cien años de soledad, encara que potser els ossos andins quedin lluny d’allí.
A la foto també hi apareix una altra parella «que només es pot qualificar d’ejusdem farinae». Aquesta expressió llatina vol dir literalment «de la mateixa farina», o sigui de la mateixa mena, en sentit pejoratiu. La traducció castellana se salta el llatí original i fa servir la molt castissa «Dios los cría y ellos se juntan».
Hi ha un cinquè personatge, un guia, vestit de camuflatge. Sembla immers en la lectura d’una novel·la policíaca de títol El crimen de la pirámide.
...Allioli i pa torrat: Això si que és art.
ResponEliminaChiloé