Sembla que l’ascensor no ha anat mai gaire fi. Ja el quinze de juliol de 1925 va quedar bloquejat durant set hores amb quatre persones a dins. Eren Raymond Albin, la seva promesa Flora Champigny, el professor d’història Jerôme i el pintor Valène, els quals pitofs per les celebracions de la festa nacional no s’adonaren que superaven la càrrega permesa. De com la portera espanyola, la senyora Araña, va refusar alliberar-los, de com entretingueren les hores d’espera els quatre troneres, i de com el propietari de la finca, el senyor Gratiolet, finalment els socorregué, se n’ocupa la «Història dels quatre joves bloquejats a l’ascensor».
Mereix un comentari el seu intent de jugar a les cartes, tot i que a la baralla que tenia Raymond Albin li faltava la sota de trèvols. Sembla ser que a les cartes franceses les dotze figures reben un nom particular. Valène sostenia que la sota de trèvols es deia «Baltard» (com l’arquitecte de Les Halles), el senyor Jerôme defensava «Ogier» (i Perec no n’està segur, ja que a l’índex indica «Ogier, sota de cor (?); fa bé en dubtar, ja que aquest nom correspon a la sota de piques). L’encertà Raymond Albin, quan proclamà el nom de «Lancelot».
Aquest capítol em crida l’atenció especialment, perquè jo i altres amics també vam quedar una bona estona atrapats en un ascensor després d’una festa bastant alcoholitzada. En el nostre cas el porter s’apiadà immediatament. També m’emociona que el senyor Jerôme es posi a cantar el que creu que és el tema final de l’òpera L’enfant et les sortilèges de Maurice Ravel, tot i que no és cert que l’estrena parisenca de l’obra fos al Teatre dels Camps Elisis (com es diu a la novel·la), sinó a l’Òpera Còmica.
Finalment he d’estirar novament les orelles dels traductors a causa d’un paràgraf que no s’entén. Es refereix al procediment per confeccionar la sota de trèvols que manca:
Van decidir substituir aquesta sota perduda per un tros de paper de format idèntic sobre el qual van dibuixar un ninot capiculat, un trèvol (♣︎), una J majúscula, i fins i tot el nom de la sota. (…) Van discutir una estona en veu baixa fins que van reconèixer que no era imprescindible posar el nom de la sota. Llavors van buscar un altre tros de paper. El senyor Jerôme va proposar una targeta de visita seva, però no tenia el format adient.
Comença dient que dibuixen la carta («van dibuixar»), però no especifica d’on treuen el paper. Després busquen un altre tros de paper, però no expliquen quin problema hi havia amb la primera que han dibuixat. El problema és que a l’original el que s’exposa és només la intenció de dibuixar la carta, no que la dibuixessin:
Ils deciderent de remplacer ce valet perdu par un morceau de papier de format identique sur lequel ils dessineraient un bonhomme tête-bèche… [la negreta és meva]
Un cop s’hi posen a fer-ho és quan «Ils cherchèrent alors un morceau de papier». L’«un altre» se l’han tret de la màniga els traductors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada