Una cambra de bany amb tota la instal·lació de tubs i canonades molt a la vista (per la descripció sembla una mica steampunk). Paradoxalment també abunden les peces d’estatuària clàssica (Atles, Pan itifàl·lic, Siringa…), una banyera de marbre vinçat, «una pica d’aigua medieval beneita» (suposo que vol dir «una pica d’aigua beneita medieval»). Confesso que la descripció de tot plegat m’ha semblat una mica carregosa.
Aprofitant que serà un mes fora, Olivia Rorschash ha llogat el seu apartament a Giovanni Pizzicagnoli [Pizzicagnolo en italià significa botiguer de queviures], un funcionari internacional amb residència a Ginebra. Però de moment qui està visitant el pis és la seva senyora amb el fill petit. Ho està revisant tot, perquè malfia dels francesos, i al bany ha volgut saber tota mena de detalls de seguretat domèstica i funcionament dels electrodomèstics. Per respondre-l’hi, apart de l’encarregada de l’agència, han comparegut l’administrador de la finca, la senyora Rorschash, l’antic propietari Olivier Gratiolet, el decorador, el director de l’agència i un llauner que no se sap que hi pinta. Mentrestant el nen Pizzicagnoli juga amb un conillet mecànic que bufa en una trompeta la marxa d’El pont sobre el riu Kwai.
Per una nota que Olivia li ha deixat a Jane Sutton sabem que a la casa hi ha la novel·la en la qual es basa la pel·lícula i que cal tornar-la a la biblioteca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada