La vida manual d’ús: CAPÍTOL LXXXVII. Bartlebooth, 4

El poc visitat saló del pis de Bartlebooth és ocupat pel mobiliari provinent de l’hotel particular de a seva mare, Priscilla. Segueix una molt acurada descripció de cadascuna de les peces que el formen i que, llegeixo, ha estat copiada del catàleg de la subhasta dels bens de la família de l’escriptor Raymond Roussel, un dels herois de Perec. Entre quadres reals (de la mateixa subhasta) de sir Thomas Lawrence, Chardin o Gainsborough (esbós per a Blue Boy) trobem una Davallada de la Creu de l’inventat Groziano, que també apareix a Un cabinet d’amateur.

L’aquarel·la El traginer possiblement no existeixi, però Thomas Griffiths Wainewright (1794 - 1847) sí: fou una figura que va fascinar a Charles Dickens o Oscar Wilde. Pintor, crític, col·leccionista, dandi i possible assassí en sèrie. Segons la novel·la «després de mort es va saber que havia assassinat vuit persones per diletantisme», un fet que sembla formar part més aviat de la llegenda. Sí que és cert que el van confinar a Tasmània per falsificació de signatures. Va acabar sent el retratista oficial de l’elit de Hobart.

Llegeixo d’una porcellana que simbolitza l’Àfrica: «un negret estirat sobre un lleó ajagut». No sé perquè, però no em sona bé: efectivament a l’original deia «un négrillon assis sur un lion couché». No m’explico la raó per canviar-li la postura al negre. Misteris de la traducció.

Els mobles estan coberts amb fundes de niló, perquè l’habitació s’utilitza rarament. L’última vegada, fa quatre mesos quan Bartlebooth va recórrer a Rémi Rorschash a propòsit de l’afer Beyssandre. El nom del crític ja havia aparegut algunes vegades, potser ara descobrirem que s’hi amaga al darrera. 

Abans però haurem de llegir unes quantes pàgines sobre l’associació entre les dues companyies turístiques MARVEL HOUSES INCORPORATED i INTERNATIONAL HOSTELLERIE, una qüestió que en principi no saps a que ve, però que (amb paciència) ja es veurà. De moment, després de discutir llargament com serà el turisme del futur i en adonar-se del fet fortuït que ambdues companyies tenen un nom de 24 lletres

(…) van proposar una llista de 24 emplaçaments estratègics en vint-i-quatre països diferents on podrien implantar-se vint-i-quatre complexos hotelers d’un estil completament nou; en virtut d’un refinament suprem, l’enunciat dels vint-i-quatre indrets designats mostrava, confrontats verticalment, el nom de les dues firmes creadores (fig. 1).

A la imatge de la versió catalana, fidel a l’original, es pot verificar que les successives posicions 1 i 2 dels indrets de cinc lletres i la 2 i 3 dels de 7 lletres lletregen els noms de les dues companyies. A més, les lletres apareixen en cursiva i respectant l’alineació. En canvi l’edició castellana que es veu a sota ha prescindit tant de l’alineació i ha generalitzat les cursives, de manera que costa molt més llegir-ho verticalment.