(5) Reno Dakota

Reno Dakota no hi ha ni una iota
d’amabilitat dins teu
Saps que em captives
i encara així no truques
Acabo escoltant “blues”
Pantone 292
Reno Dakota estic assolint la meva quota
de llàgrimes per aquest any
Ai las, pobra de mi,
no em respons a les trucades
És com si haguessis desaparegut
Això em fa beure cervesa
Sé que ets un reclús
però no és cap excusa
Reno només és una estratagema
No juguis de forma inconstant
amb el meu cor
Reno Dakota no sóc Nino Rota
No conec la partitura
T’he fet enfadar?
O és que hi ha un altre noi
una mica puta?
Jo me l’havia fet abans
Em fa beure encara més

Primera intervenció de Claudia Gonson, la mà dreta de Stephin Merritt, a l’àlbum. La cançó, un breu retret acompanyat amb un banjo, sembla més que res una excusa per fer rimes impossibles en “ota” (impossibles almenys en anglès).

Contra tot pronòstic, Reno Dakota és el nom d’un obscur documentalista nord-americà probablement molt menys conegut que la cançó que li va ser dedicada. Sobre Nino Rota sobren els aclariments.

Sempre és un problema equiparar “blue” amb trist, especialment si ho relacionem amb el color Pantone 292, conegut com a “bluebird”. Ho he acabat traduint com a “blues” amb l’esperança que l’equivalència amb el color blau sigui universalment coneguda.