Torna de San Francisco
No pot ser una ciutat tan bonica
quan tota Nova York et troba a faltar
En cas que els nois bufons de les discos
et distraguessin de la teva novel·la
recorda que estic perdudament enamorada de tu
Em necessites igual que el vent
necessita els arbres per bufar-hi
Igual que la lluna necessita la poesia
em necessites
Torna de San Francisco
i fes-me un petó,
he deixat de fumar
Trobo a faltar les bogeries que feia amb tu
Et quedaràs? No ho crec
però només faig que preocupar-me
Fes les maletes, crida un taxi i
corre cap a casa amb mi…
Si em traeixes
traeix-me amb un petó
Maleit siguis
mai no havia anat a dormir tan tard!
La pobra Shirley Simms que desgrana aquest prec potser no es fa gaires il·lusions sobre el retorn d’un amant visiblement bisexual (tota Nova York el troba a faltar!) i que sembla molt a gust amb els mossos de Frisco. L’últim vers potser vol deixar entendre les dificultats de les converses telefòniques, quan hi ha una diferència horària de tres hores.
Exercici de classe: realment el vent necessita els arbres?
El vent necessita un cos on topar per ser vent i reivindicar-ne l'existència.
ResponEliminael vent necessita les fulles per parlar-nos a travès d'elles.
ResponEliminaLa pregunta era retòrica, les respostes, satisfactòries.
ResponEliminaAquesta em fa ràbia perquè sona llepada i cursi... però m'agrada!
ResponEliminaNo és llepada, Santi, només ho fa veure!
EliminaSi el vent ens ha de dir alguna cosa, necessita els arbres i el bosc, que amplifica les veus (i les pors) que ressonen en el nostre cervell.
ResponEliminaAleshores som nosaltres, no el vent, qui necessita els arbres.
ResponEliminaDiria que hi ha dies que necessitem vent i arbres amb la mateixa intensitat entendridora que aquesta noia enyora.
ResponEliminaVent i arbres, i algú que pari l'orella.
Elimina