Potser l’amor

Més d’un any tard i amb bon èxit de taquilla al Regne Unit, acaba d’estrenar-se “Weekend” d’Andrew Haigh, una pel·lícula tan modesta com remarcable.

La situació, pràcticament única. Un divendres al vespre Russell, després de passar la vetllada amb una família amiga, se’n va a una discoteca. A última hora lliga amb Glen i se l’endú a casa. Durant les 48 hores següents els dos homes s’aniran trobant a diferents indrets, xerraran, beuran, es drogaran i faran sexe, i de pas es coneixeran no només l’un a l’altre sinó també una mica més a si mateixos. I com a teló de fons limitador, la imminent partida de Glen per passar dos anys estudiant als Estats Units, un fet que carrega d’intensitat cada minut que els amants passen plegats.

I no, encara que aquesta és una de les pel·lícules més romàntiques que he vist en moltes temporades, no cau en la trampa d’un final que eviti la separació. Perquè “Weekend” té, des del seu mínim pressupost, una vocació insubornablement realista que pretén retratar la relació plausible de dos éssers humans en una Nottingham molt concreta de suburbis i de pubs. Llargues converses que reflecteixen les personalitats distintes i ben contrastades dels dos protagonistes, gràcies a un guió de ferro que firma el propi director. Però sobretot, la gran basa de “Weekend” són els seus dos desconeguts actors que, provinents del teatre, doten als seus personatges d’una tangible autenticitat. Si Chris New està fantàstic com el més desimbolt Glen, Tom Cullen és tot un descobriment, superb en la plasmació de l’enamorament (i un cel d’home).

Ara tocarà dir allò tan correcte, que la pel·lícula, malgrat girar entorn de la relació sexual i sentimental entre dos homes, tracta problemes universals que són comuns a tots els humans independentment de qüestions de gènere. Però, com ironitza Glen en un moment del film, el públic heterosexual es mostra més disposat a presenciar imatges de violència bèl·lica o explotació infantil que no pas d’amor gai. Com si la societat, amb l’acceptació de l’homosexualitat, ja tingués la feina feta i no en volgués saber res més. Aneu-hi doncs, cors valents, sense prejudicis, perquè “Weekend” és una de les grans pel·lícules d’aquest o de qualsevol any.