Estas Volapuk al mi!

[Recupero (i alimento amb esteroides) aquest vell apunt que m’ha fet gràcia redescobrir].

Davant d’algun discurs escrit o oral que no hem entès, tots (llevat dels amics sinòlegs) hem emprat alguna vegada l’expressió “això em sona a *txino” per il·lustrar de forma ben expressiva la nostra més absoluta incomprensió. Curiosament, segons ens informa la interessant pàgina “Languagelog”, cada llengua utilitza una llengua estrangera diferent per a exemplificar l’epítom de la incomprensibilitat.

En l’útil gràfic de dalt cada llengua assenyala amb una fletxa acusadora la llengua més inescrutable segons el seu parer. Com era d’esperar i es pot comprovar visualment, el xinès és campió en el terreny de l’abstrús; mentre que pels propis xinesos (pura justícia poètica) no hi ha res més misteriós que la sublimació de les Escriptures Celestials. En canvi per l’anglès, el noruec, el suec i el persa, l’obstacle es troba en el grec (“This is Greek to me”). Paradoxalment, el japonès, que és un idioma igualment des-oriental, només el persa el carrega de culpa.

És lògic que les llengües directament connectades pertanyin a famílies diferents, tot i que els parents puguin quedar indirectament encadenats (romanès => turc => francès => javanès (?)). Més estrany resulta que l’espanyol, un llenguatge d’àmbit extens, comparteixi la incomprensió de txecs, croates i macedonis.

Trobo a faltar la presència del català i també la tradicional relació de l’espanyol amb el “polaco”, encara que, com indicava al principi, la nostra llengua acut també al xinès, com la majoria. Per cert, el títol d’aquesta entrada vol dir “Això és com volapuk* per a mi!”, dit en esperanto, és clar!

*Tant el volapuk com l’esperanto són llengües artificials. El mes d’abril sempre té trenta dies, el de febrer no.