El joc de les estàtues

Tot buscant idees per les allaus diàries vaig acabar topant-me amb la monstruositat que podeu contemplar a dalt. Es tracta del monument a Pere el Gran, obra de l’artista georgià Zurab Tsereteli, aixecat a la confluència del riu Moskva i el canal Obvodnoy. Inaugurada el 1997, aquesta mona de Pasqua commemora el 300 aniversari de la creació de la marina russa per part de Pere I, com deixa clar l’abundància de veles i altra parafernàlia naval.

Des del primer dia l’engendre de Tsereteli, gran amic del llavors alcalde de Moscou (no us recorda l’afer de l’efígie de Fabra a l’aeroport de Castelló?), va ser detestat gairebé universalment, malgrat ser —gràcies als seus 98 metres— la vuitena estàtua més alta del món; i ja se sap com ens agrada batre rècords, encara que sigui per les qüestions equivocades. Cal dir també que el monument entrà ràpidament al rànquing dels deu edificis més lletjos del món, cosa que ha fet pensar a més d’un en una eventual demolició.

També s’ha observat la ironia d’erigir a Moscou un record al tsar que precisament va decidir traslladar la capital a Sant Petersburg. Els ciutadans d’aquesta bellíssima ciutat, que a més no són rucs, han rebutjat que els portin aquest munt de ferralla al pati de casa. Arkhangelsk i Petrozavodsk, ciutats potser mancades d’edificis singulars, s’han ofert a acollir la “cosa”, com si d’un refugiat polític es tractés. Caldrà encetar la nova categoria dels refugiats estètics?

En aquesta llista wikipèdica de les estàtues més altes del món, gairebé al final, hi trobareu el David de Miquel Angel. És un relatiu pigmeu de 5,17 metres o sigui que gairebé no entra a la competició. De tota manera convindreu amb mi que el mecenatge ha decaigut escandalosament d’ençà que els papes no ens recolzen a nosaltres, els artistes.