Vaig topar-me amb Ferdinand de Saussure
en una nit com aquesta
Sobre l’amor va dir “No estic segur
ni tan sols de saber el què és
Ni l’entenc ni puc treure conclusions
És un càstig just
No pots emprar una excavadora
per estudiar les orquídies”, va dir
“Per tant no en sabem res
tu no en saps res
jo no en sé res, sobre l’amor
Però no som res
Tu no ets res
No sóc res sense amor”.
Només sóc un gran compositor
i no un home violent
però vaig perdre les maneres
i vaig disparar Ferdinand
tot cridant, “Està bé i és acceptable
dir que no ho entens
però això va per Holland-Dozier-Holland!”
Les seves darreres paraules foren…
“No en sabem res
tu no en saps res
jo no en sé res, sobre l’amor
Però no som res
Tu no ets res
No sóc res sense amor”.
Música en “loop”, només alterat pel picar de mans a “I’m just a great composer”.
Aquest és sens dubte el moment culminant de “69 Love Songs”, on l’excel·lència de l’escriptura de Merritt (la cançó és perfecta, no m’ho negareu) s’enfronta a la riquesa de les seves interpretacions i significats. Amb tota seguretat no hi havia hagut abans (i raonablement no hi haurà després) una cançó d’amor que ostenti Ferdinand de Saussure al seu títol. El lingüista suís, del qual hauríem d’estar commemorant el primer centenari de la seva mort, va postular el llenguatge no pas com a reflex de la realitat sinó com autèntic creador d’aquesta realitat.
En contrast extrem, Holland-Dozier-Holland foren un trio de compositors negres que proporcionaren a la Tamla Motown dels anys 60 del segle XX un seguit d’èxits sense parió a la Història de la Humanitat que balla. Prengueu nota: “Heat Wave” o “Quicksand” o “Live Wire” de Martha and the Vandellas, “Run, Run, Run” de The Supremes, “Can I get a Witness” de Marvin Gaye, “Where Did Our Love Go” de The Supremes, “Baby, I need your loving” dels Four Tops…
Es comprèn que el narrador de la cançó es carregui el famós lingüista, que només li respon amb vaguetats sobre la natura de l’amor, i que ho faci en nom de Holland-Dozier-Holland que sí van respondre amb contundència a la qüestió.
Fins i tot el curtmetratge està bé!
ResponEliminaPotser massa literal, no?
Eliminamarededéu, no sabia que Saussure havia protagonitzat una cançó i, pensant-ho bé, ara m'estranya que no sigui personatge imprescindible de moltes altres.
ResponEliminaQuè vols que et digui, jo sempre he cregut que l'amor era d'una vaguetat total, d'una relativitat a prova de bomba.
Miquel, l'autor de la cançó defensa una versió afirmativa de l'amor, una més de les 69 màscares que gasta.
EliminaSí, aquesta és de les bones-bones. I la llista de HDH podria seguir fins a l'infinit (i més enllà): "Reach Out I'll Be There", "This Old Heart of Mine", "Baby Love", "Stop! In the Name of Love"... aquests sí que en sabien!
ResponEliminaSegurament més de 69, Santi!
EliminaLa meva professora de llengua de COU (o sigui de "Lengua", vull dir) estava enamorada de Ferdinand de Saussure ;-)
ResponEliminaQuina dona! crec que ha estat una de les millors professores que he tingut a la meva vida. Era boníssima. Al començar el curs va dir que era una vergonya que gent que estava a punt d'entrar a la Universitat fes faltes d'ortografia. Penso que tenia tota la raó del món... I més llavors que només fèiem servir un idioma i prou!!.
Jo no en feia perquè la meva marona -que només té estudis primaris però que és una fanàtica del diccionari i de que les coses s'escriguin bé- ens corregia sempre les errades i ens ensenyava regles i trucs per recordar com escriure bé (El verbo echar lo primero que echa es la hache... i coses així)
Però, tot i així, se'm podia escapar algun accent o alguna petita coseta (i és que, segons ella, eren també faltes els punts i les comes fora de lloc, etc...) Llavors també vaig aprendre que posar una coma entre un subjecte i un predicat era un CRIM... a no ser que fos un complement "entre comes", clar.
En fi, que després de la bronca generalitzada pel nivell de llengua habitual de la gent que arribava a COU va passar un parell de setmanes (unes quatre o cinc classes) explicant regles ortogràfiques!!... B/V G/J... en fi... una passada.
Després d'això va dir que ara ja no teníem excusa i que, a partir de llavors les faltes baixarien nota en els exàmens -tant en els seus com en els de Literatura (castellana, clar), doncs es van posar d'acord les dues profes-
Sí, sí, ja podies rellegir bé abans d'entregar i mirar els accents, punts, comes, parèntesis i tot...
Encara recordo una noieta plorant com una desesperada perquè un examen que, per "teoria" li tocava més d'un 8 havia estat suspès de forma inapel·lable per una autèntica burrada de faltes...
Mmmmmmmmmmmm...
Ah, sí, doncs això, que quan parlava de Saussure s'emocionava hehehe... i també d'Alarcos, tot s'ha de dir, i el seu famós "complemento".
Au, bona nit ;-))
Assumpta, m'has alegrat la nit qui sap lo. O sigui un munt i part de l'altre.
EliminaDoncs això em fa molt feliç! ;-))
EliminaQuan deixo anar una parrafada així -o sigui, que em poso a escriure sense control, tal com surt del meu cervell esvalotat- sempre tinc por que l'amo (o mestressa) de la casa trobi que m'he passat... ;-)
Tens tota la raó: és un temasso. I qui ho diria que aquest matí acabaria fullejant el Curso de lingüistica General...
ResponEliminaI, també, deixa'm explicar-te que emprar una excavadora per a estudiar les orquídies no té res de descabellat. La gegant Grammatophyllum (ull al seu nom tan còmplice!) pot arribar a pesar una tona. Ja em diràs com remenar-la si no és amb maquinària pesada.
La realitat sempre s'apanya a espatllar les millors metàfores.
Elimina