(53) Em sap greu, t’estimo
Una sola rosa habita el teu jardí
Com totes les roses, no és ella mateixa
És el meu amor que creix al teu jardí
però fem veure que només és una rosa
Bé, em sap greu, t’estimo
És una fase per la que estic passant
No hi puc fer res
i em sap greu estimar-te
No escoltis la meva cançó
No la recordis, no la cantis amb mi
Fem veure que és una obra d’art
Fem veure que no és el meu cor…
La rosa es marcirà quan marxi l’estiu
La cançó es marcirà i jo me n’aniré
perquè el meu cor també està morint
i a tu tant te fa…
Prou que ho sabíem que una rosa no és una rosa, ni una cançó d’amor una cançó d’amor. De què parlem quan parlem de jardineria?
Però si la rosa no es digués rosa continuaria sent el mateix, com va fer dir aquell senyor anglès a una adolescent enamorada.
ResponEliminaUna flor sobrevalorada?
EliminaPodria molt ben ser que una rosa es digués Mati. De vegades passa.
ResponEliminaEn conec algun cas.
EliminaOstres, sí, això d'enamorar-te de qui no toca o quan no toca és una mica dur, però com la rosa, es marceix, cert, bonica cançó.
ResponEliminaMés bonic és seguir-vos. A la Gemma i a la Sara.
ResponElimina