Durant tants anys
Lligada a un telèfon que truca
en una habitació plena de miralls
Una noia bonica al quarto de bany
Comprovant el seu sex-appeal
Vaig preguntar-me quan em vas dir que m’estimaves
Creus que pot anar de debò?
Encara així vaig alçar la meva pregària
Tot preguntant-me on havia d’anar
Amb el cel ple d’astronautes
I el Senyor al corredor de la mort
Mentre milions de perduts i solitaris
Cridaven i clamaven per ser trobats
Atrapats en la lluita per una millor posició
I la recerca d’un amor que perduri
Has tingut moltes dones boniques
Ara em mires a mi
Calibrant la bellesa i la imperfecció
Per veure si valc la pena
Com l’església
Com un policia
Com una mare
Vols que sigui de fiar
Però de vegades ho utilitzes com una arma contra mi
I jo necessito la teva aprovació
Encara així vaig alçar la meva pregària
Tot preguntant-me qui m’escoltaria
Vaig dir envia’m algú
que sigui fort i fins a un cert punt sincer
Igual que els milions de perduts i solitaris
Clamava per ser alliberat
Atrapat en la lluita per més altes fites
I la meva recerca d’un amor
que no semblés aturar-se
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada