Obres mestres de la pintura: Els ambaixadors

Ahir mencionava el quadre “Els ambaixadors” de Hans Holbein, el Jove. No sé que coi passa, però últimament Holbein apareix tot sovint al bloc. No em molesta, Holbein era un pintor important que pintava quadres importants, com ara “Els ambaixadors”. I per què és important “Els ambaixadors”? Bé, per començar, per la seva grandària, ja que fa 207 cm x 209,5 cm, o sigui que si el penges a una paret és molt difícil que passi desapercebut. Amb aquestes dimensions les dues figures del quadre tenen l’altura d’una persona normal i com que estan pintades de forma molt realista podrien causar algun ensurt en una habitació en penombra.

Tot i que el quadre es titula “Els ambaixadors” durant segles ningú no ha sabut de cert qui són aquests senyors i quina és la seva professió. A tot estirar el de l’esquerra podria ser Jean de Dinteville, ambaixador francès a la cort d’Enric VIII l’any 1533 en el qual es va pintar el quadre; però el de la dreta sembla anar vestit com un eclesiàstic. Bé podria ser una al·legoria del poder civil i el religiós, en aquella època s’estilava molt això de pintar una cosa per representar una altra; però esclar, si comencem amb els simbolismes, podem desbarrar tant com volguem i acabarem trobant-hi tot el que ens proposem trobar. Per això també és important “Els ambaixadors”, perquè és ple de trastos, com en una parada dels Encants, i els pots interpretar com et doni la gana que Holbein ja no és entre nosaltres per contradir-nos.

S’hi veuen per exemple dos globus (un de terrestre i un de celeste), un quadrant, un compàs, diversos rellotges de sol (un d’ells polièdric) i un torquetum que juro que no sabia el que era, però que la Viqui em diu que és un instrument per convertir mesures efectuades en tres sèries de coordenades: horitzontals, equatorials i eclíptiques. Ben mirat, tots aquests instruments més aviat apunten a geògrafs o navegants que a mers diplomàtics. Però també hi ha un llaüt amb una corda trencada, que és símbol de discòrdia (d’aquí ve l’expressió “aixafar la guitarra”), i uns instruments de vent (flautes?), un himnari luterà i un llibre d’aritmètica de l’humanista Petrus Apianus. A veure qui em processa tot aquest conjunt heterogeni en una lectura amb cara i ulls.

“Els ambaixadors” també és important perquè el seu terra de mosaic en estil Cosmati copia un que hi ha a l’abadia de Westminster davant de l’altar major i perquè hi surt una catifa turca que cobreix el mobiliari. Aquestes catifes són conegudes com a “Catifes de Holbein” en una clara mostra d’eurocentrisme, perquè motius similars es produïen a l’Anatòlia Central molts anys abans que Holbein fos deslletat.

Alfombra turca, dit en cristià.

Però el motiu principal que dóna importància a aquesta pintura és la presència de la imatge anamòrfica d’una calavera. Per a qui no s’hi fixi gaire pot semblar una barra de pa poc cuita als peus dels “ambaixadors”; però si se la contempla lateralment des de l’extrem inferior esquerra o des del superior de la dreta el crani apareix sense possibilitat de discussió. El fet que només sigui visible des d’aquests dos punts de vista contraposats convida a pensar que “The Ambassadors” va ser pintat amb la intenció de penjar-lo al costat d’una escala. Sobre el simbolisme de la calavera poca cosa es pot dir que no es redueixi al tradicional “memento mori”, un recordatori que tots passarem pel canyet. Potser sí que el missatge essencial del quadre és el retrat simbòlic del concepte “aixafar la guitarra”.

Ah!, fixem-nos finalment en la cortina verda d’IKEA que dóna fons a la imatge i fixem-nos també en el cantó superior-dret (cliqueu per ampliar). No veieu com es mig beslluma un crucifix gris? Sí, “Els ambaixadors” també és important com el precursor més cultivat de la franquícia “On és Wally?”