- «The Cameraman» (Buster Keaton, 1928)
- «Quesos y besos» («Swiss Miss», John G. Blystone, 1938, del Gordo i el Flaco)
- «Dumbo» (Ben Sharpsteen, 1941)
- «Bambi» (David Hand, 1942)
- Innombrables festivals de Tom i Jerry vistos a l’Atlántico de la Rambla (siempre apto) i al cinema Publi del passeig de Gràcia, després.
- «Los tres caballeros» (Norman Ferguson, 1944)
- «La Dama y el Vagabundo» (Clyde Geronimi, 1955)
- «Le Ballon Rouge» (Albert Lamorisse, 1956)
- «Donald en el país de las matemáticas» (Hamilton Luske, 1959)
- «Alaska, tierra de oro», Henry Hathaway, 1960)
- «101 dálmatas» (Clyde Geronimi, 1961)
- «Canción de juventud» (Luis Lucia, 1961, amb Rocío Durcal)
- «Le avventure di Topo Gigio» (Federico Caldura, 1961)
- «Fray Escoba» (Ramón Torrado, 1961)
- «El maravilloso mundo de los hermanos Grimm» (Henry Levin i George Pal, 1962). En espaterrant CINERAMA.
- «La guerra de los botones» (Yves Robert, 1962)
- «Como dos gotas de agua» (Luis César Amadori, 1963, amb Pili i Mili)
- «El mundo está loco, loco, loco» (Stanley Kramer, 1963)
- «Mary Poppins» (Robert Stevenson, 1964)
- «Sonrisas y lágrimas» (Robert Wise, 1965)
- «Help!» (Richard Lester, 1965)
- «La batalla de las colinas del whisky» (John Sturgess, 1965)
- «La carrera del siglo» (Blake Edwards, 1965)
- «Aquellos chalados en sus locos cacharros» (Ken Annakin, 1965)
- «La tía de Carlos en minifalda» (Augusto Fenollar i Ignasi Ferrés i Iquino, 1966, amb Cassen)
- «El libro de la selva» (Wolfgang Reitherman, 1967)
- «Los chicos con las chicas» (Javier Aguiire, 1967, amb Los Bravos i Rafaela Aparicio)
- «Chitty Chitty Bang Bang» (Ken Hugues, 1968)
- «Hello, Dolly!» (Gene Kelly, 1969)
El «2001» de Kubrick (1968) ja el vaig anar a veure tot solet.
Ostres, quin repertori. Amb Chitty Chitty Bang Bang em vaig avorrir terriblement. El vaig veure a l'ABC amb la meva àvia.
ResponEliminaSí, l'únic que recordo és que ja l'he oblidat. Com veuràs, poc després vaig començar a escollir les pel·lícules que anava a veure.
EliminaBAMBI em va deixar traumatitzat una bona temporada, la vaig veure al desaparegut Cine Cervantes. Una pel·lícula que em va impresionar molt i no has citat és francesa; el salario del miedo amb Yves Montand,si no l'has vist encara a dia d'avui es pot trobar a Youtube.
ResponEliminaBambi era un clàssic dels traumes infantils. Em sembla que ara els nens són d'una altra manera.
EliminaUn cànon amb tots els erts i uts, crec que les he vistes totes i moltes més, la del Frare Escombra, a l'escola. Per cert, la lloada guerra dels botons vista desprès em va semblar molt masclista, ara en van fer una versió nova políticament més correcta, que diuen. Del libro de la selva fins i tot havia vist l'antiga 'amb persones'... és que ja tinc una edat. La Dama y el Vagabundo es considerava fins i tot immoral, al pobre Disney li queien pals per totes bandes.
ResponEliminaSuposo, Júlia, que cada generació acabem veient si fa no fa les mateixes pel·lícules.
EliminaInnombrables NoDos
ResponEliminaSí, per això em va costar tant d'apreciar després la música de Haydn o Boccherini.
EliminaCoincidim en unes quantes. Jo hauria d'afegir-ne unes quantes de les que li agradaven al meu pare i m'hi duia per encomanar-m'ho, com Cantando bajo la lluvia, Escuela de sirenas, Un día en Nueva York... O totes les dels germans Marx. 2001 la vaig veure amb els meus pares l'any 1968 al cinema Florida perquè tenia 9 anys.
ResponEliminaAra que ho dius, "Escuela de sirenas" també és d'aquesta època i potser també "Los tres caballeros".
Elimina"El maravilloso mundo de los heranos Grimm" em va entusiasmar. A més ambdós "hermanos" eren molt atractius i el conte del sabater a qui els seus propis ninotets li fan la feina peerquè s'adorm de ta cansat, em va arrivar al cor.
ResponEliminaPel demés sempre vaig defugir les pel·lícules "para menores". Les meves preferides havien de ser 3 0 3R i a la província, Girona, on jo vivia era força fàcil veure "Dos mujeres" en edat de les estúpides històries light que ens assignaven.
No endebades els "germans" eren Laurence Harvey i Karlheinz Bohm.
EliminaNo els he esmentat suposant que ja els coneixies. Un austríac d'aire imperial i fill d'un gran director d'orquestra i el malaurat Lawrence Harvey, quin greu...
EliminaQuina memòria! A mi em va encantar "La dama y el vagabundo", l'escena de l'espagueti per a mi és tota una icona! També hagués dit "Un dia en Nueva York", "Escuela de sirenas"... (però aquesta igual la vaig veure a la tele). Ah, crec que la primera pel.li que vaig veure va ser Heidi!
ResponEliminaSí, a la tele en vèiem moltes, sobretot clàssics dels anys 30, 40 i 50. I ara recordo una "Heidi" alemanya en blanc i negre al cinema. I una sobre els petits cantaires de Viena que es deia "Casi ángeles".
EliminaEn vaig veure d'altres abans, però la més antiga que recordo haver vist és "Ursus", un peplum hispanoitalià.
ResponEliminaNo sé perquè, Enric, però a casa no eren de peplum.
EliminaOsti el Fray Escoba, els meus pares tenien el llibre d' il·lustracions i m'agrada llegir-lo de petitona.
ResponEliminaDe Bambi tinc un record particular... Quan tenia 7 o 8 anys a un cine del meu poble feien sessió doble, estrenaven El último emperador i després feien Bambi. Hi havia ple de criatures d'edat similar que mentre feien la d'en Bertolucci jugàvem al cine, però recordo perfectament la carnisseria d'aquella peli, em va impactar. I després per rematar Bambi. No vam acabar de veure-la però no recordo perquè, perque anava amb el meu germà i cosins i pot ser que al final algú digués prou i la mare i la tia ens treies del cine.
PD: el meu home se sap els diàlegs de El mundo está loco, loco, loco, de vegades que la va veure de petit!
El último emperador i Bambi ha de ser un dels programes dobles més absurds de la història.
EliminaRecordo que l'Anna i jo vam anar a veure un programa doble bastant insensat: El príncep Igor (producció soviètica) i una dels Who, no recordo si Quadrophenia o The Kids Are Alright. Mods i danses polovtsianes!
EliminaHa, ha! Inefables cinemes de repertori.
Elimina0/29! Menys coincidència impossible
ResponEliminaTu ho deus haver vist tot al vídeo, com a mínim.
EliminaAmb ma germana coincidim enl l'impacte de "Las zapatillas rojas"; una "de grans" que vam veure al cine de Vallgorguina tot estant de colònies. Recordem tota la colla de canalla, aterrida per la pel·lícula, de tornada a la Casa pel fosc caminal de la riera. Hi penso ara i això de no poder parar de ballar em segueix semblant una fatal maledicció.
ResponEliminaAquest retorn ha través de la foscor del bosc m'ha fet pensar en "Matar un rossinyol", que vaig veure a la televisió.
Elimina