Recordo que el pare només ens va acompanyar dues vegades al cinema. Una de les dues devia de ser una primera comunió. Vam veure amb ell «What’s Up, Doc?» (Peter Bogdanovich, 1972) i «1941» (Steven Spielberg, 1979). Imperfectes comèdies glorioses.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
The Daily Avalanche by allausz is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Compartir bajo la misma licencia 3.0 España License.
Jo només en recordo una: "Siete novias para siete hermanos". Aquell dia em vaig convertir en crític de cinema...
ResponEliminaEncara puc citar "mi guiso no necesita aderezo" d'aquesta mateixa pel·lícula, però arribaria uns anys més tard, ja d'adult.
EliminaCrec que la primera peli que vaig veure al cine i també va ser acompanyat pel meu pare va ser el Solo en casa 2 (1992)
ResponEliminaI la vas entendre sense haver vist la 1?
EliminaCuriós, perquè ja éreu grandets. Jo hi havia anat moltes vegades i de ben petit. A més, tenia una tieta taquillera en el Princesa i un tiet acomodador en el Cataluña. Una de les més antigues que recordo és "Los tres caballeros", de Disney, al cinema Cataluña. I un programa doble que em va entusiasmar: "El diamante más grande del mundo" i "La carrera del siglo". Totes en els anys 60. Sé que el primer cop que vaig anar al cinema jo tenia mesos. Va ser davant de casa, al Fomento Martinense.
ResponEliminaEnric, no me he explicat bé. El que volia dir és que sempre ens acompanyava la mare i quan venia el pare era una excepció. M'has refrescat la memòria per fer una llista de pel·lícules que vaig veure de petit.
EliminaJa m'estranyava... Vinga aquesta llista! Quin límit d'edat posaràs?
EliminaEl límit será quan vaig començar anar al cinema tot sol.
EliminaAmb el pare vas anar a veure 1941??? Flipo!
ResponEliminaA veure si estaré mal fixat, que la memòria ja no és el que era.
Elimina