dissabte, 7 de maig del 2016

El dimoni de les llistes: em faig gran (per no mencionar la paraula 'vell')


  • Dues enquestes telefòniques sobre hàbits de consum, a les que estava disposat a respondre (en primícia!), em rebutgen per qüestió d’edat.
  • Les escales, sobretot de baixada, comencen a semblar-me perilloses.
  • El passat recent s’apaga i retornen records ben remots que no t’havien visitat durant dècades.
  • Dubtes amb els seients reservats de metro i autobús: he de cedir-los un cop més o els he d’ocupar amb tota la barra?
  • La Beyonce?, no n’hi havia per tant. Substituïu la X de «Beyonce» per Lady Gaga, Els Amics de les Arts, Señor Chinarro, Lana del Rey, Nacho Vegas, etcètera.
  • Ansietat per sentir-me necessari: busco turistes despistats als quals guiar cap a La Pedrera. Malauradament, les apps del mòbil han destruït la utilitat de les guies de viatge, la dels mapes, i també la de la solidaritat de la cooperació ciutadana.
  • M’irriten les persones més velles que jo. Tinc (gairebé) tot el temps del món, però m’acaba la paciència el moment en el que un jubilat xaruc remena els centimets inacabablement dins del seu moneder a l’hora de pagar a la caixa del súper.
  • Cada cop més "déja vu", però també més "déjà lu" i "déjà entendu".
  • Creixent desinterès en les activitats sexuals.
  • Imparable acceleració del temps que passa.
  • Temptació constant de caure en l'apocalipsi i reacció immediata de menfotisme: après moi le déluge.
  • El meu home em diu que em repeteixo. És cert o m’està fent llum de gas?
Enviat per a les

16 comentaris:

  1. matilde urbach7 de maig del 2016, a les 8:39

    Benvolgut, has obviat la part positiva. Parlo de l'adquisició de superpoders, per exemple. Jo (el meu genoll dret, en concret), sense anar més lluny (tampoc no podria, de fet), s'està convertint en una eina infal·lible per a mesurar els canvis de pressió atmosfèrica. Si tot progressa adequadament, aviat seré la increïble dona baròmetre.

    ResponElimina
  2. José Luis7 de maig del 2016, a les 10:12

    Intueixo que encara no t'han ofert el seient al metro

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau7 de maig del 2016, a les 11:29

      Només una vegada, crec. Per fortuna era més jove que jo.

      Elimina
  3. Unknown7 de maig del 2016, a les 14:46

    I la llista podria seguir. De cop i volta inesperats detalls d'homes i dones sense cap voluntat de seducció i sí d'educació.

    ResponElimina
  4. Francesc Puigcarbó8 de maig del 2016, a les 6:52

    tranquil, són els símptomes que patim tots, aviat es cura i t'hi acostumes. T'has deixat, donar la banda de la pared a la gent en principi més gran en un carrer amb la vorera estreta, l'altre dia una noia em va dir: vol dir que no hauria de ser jo qui li dones la banda de la paret a vosté? i clar tenia raó.
    També et dic que fer-se vell, té coses positives, el que no sabria dir-te és quines són, però segur que n'hi ha alguna. Consti que en tinc 71 i no he anat mai al metge ni em prenc una sola pastilla, pomada ni res, ni em fa mal res, potser per que no he anat mai al metge, he begut i he menjat quan m'ha donat la gana i he fet poc esport.
    El que si he perdut, és la por a la mort que tenia de més jove, deu ser pel deja vu, per que de fet ja està tot fet que s'accepta la mort con animal natural de companyia.

    salut agüelo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau8 de maig del 2016, a les 11:44

      Ja em faig càrrec que aquestes coses li passen a tothom i es curen amb l'edat. Això de donar la banda de la paret ho tindré present. Salut!

      Elimina
  5. Pons10 de maig del 2016, a les 13:23

    Jo tampoc tinc massa paciència amb els jubilats xarucs rebuscadors de cèntims. Que no saben que estem en el segle XXI? Les targetes de crèdit han matat al caler en efectiu!

    ResponElimina
  6. Sergi11 de maig del 2016, a les 18:14

    A mi em sembla que tens corda per estona, i que no et repeteixes, no sé. Almenys aquí, parles de coses molt variades, però nosaltres només t'aguantem un cop al dia, ell t'aguanta molta estona més!

    Davant dels signes de l'edat, només hi ha una manera de pensar, ja que són inevitables. Millor tenir-los, que no tenir-los, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau11 de maig del 2016, a les 21:29

      Certament, millor tenir-los. I com sabem, al final sempre es curen.

      Elimina
  7. Clidice17 de maig del 2016, a les 12:13

    No fa massa, al metro de Capital City, algú li va cedir el seient a la meva mare (77 anys). La dona, tota ofesa em va dir: "m'ha vist vella!". M'estimo la meva mare, pobreta, i veient els rètols de cessió de seient li vaig dir: "no mare, t'ha vist embarassada". Somriem i: "així, m'ha vist gorda!". Sospir. És u ke ni a

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)