Després del pecat, la penitència

Poques setmanes després d’acabar la primera temporada de «Babylon Berlin» s’ha emès la segona, també de 8 capítols. Tota la trama, que havia quedat interrompuda en un punt completament arbitrari, arriba així a una certa conclusió, tot i que queda oberta la possibilitat d’una tercera temporada més. ¿Per què es va optar per aquest sistema d’emissió tan anòmal i que tan poc beneficia la dramatúrgia? Una sola temporada de 16 episodis, tot i quedar una mica llarga, hauria sigut mil vegades més eficient.

Poques novetats trobareu en aquests capítols finals, sinó és la satisfacció d’anar tancant arcs narratius. Persisteix la diversitat de col·lectius involucrats: comunistes, russos exiliats, membres de l’hampa, militars, policies, conspiradors nacionalistes i, per primer cop, nazis de creu gamada. Continua havent suspens, aventura, misteri i sexe. De nou la música és un element molt cuidat, amb un parell de números de la fascinant Severija Janušauskaitė més el «Mackie Messer» de l’Òpera de Tres Rals. Bryan Ferry, que ja havia aportat cançons seves a la primera temporada, ara apareix en carn i os per cantar-nos el «Bitter Sweet» de Roxy Music.

Continuo pensant que el personatge de Charlotte Ritter, per molt atractiva que sigui l’actriu Liv Lisa Fries, és un despropòsit de cap a peus, a menys que els seus dies siguin de quaranta-vuit hores. Pel que fa a la seva sòrdida família disfuncional, en podríem prescindir perfectament.

Petit retret a una sèrie de factura impecable (gairebé luxosa), exactitud històrica, malícia narrativa, i gran sentit de l’espectacle. Fervorosament recomanada.