Zona catastròfica

Tommy Wiseau i un croma verd, què podria sortir malament?

Tots som una mica (o molt) artistes, i rarament la vida s’ocupa de desmentir-ho, a menys que exposis la teva obra al públic i aquest t’ho desmenteixi de la forma més vocalment expressiva. En el món del cinema havíem conegut el desastrós cas d’Ed Wood, entusiasta director de cintes de gènere de sèrie Z, a qui Tim Burton li va dedicar un retrat ple de tendresa. Ara és el torn de fer la coneixença de Tommy Wiseau, cineasta possiblement més atroç encara, autor de la infame «The Room» (2003), un film al que escau la definició «so bad it’s good» (bona de tan dolenta com és).

El tal Wiseau sembla ser tot un personatge: gasta una aparença tenebrosa, disposa d’una considerable fortuna, es nega a confessar l’edat i, malgrat el seu accent austro-hongarès, assegura que és fill de New Orleans. L’any 1998 va conèixer en una escola d’interpretació de San Francisco en Greg Sestero, també aspirant a actor, el qual quedà seduït pel seu talent histriònic. Junts partiren a buscar fortuna a Los Angeles i, com que ningú no els feia cas, van optar per muntar-se (literalment) la pel·lícula. Així nasqué «The Room», un dels artefactes cinematogràfics més aberrants que es puguin imaginar, on Wiseau no tan sols demostra el seu desconeixement total del llenguatge cinematogràfic, sinó que revela una ignorància absoluta sobre com funcionem els humans.

Tota aquesta història la reprodueix James Franco al film «The Disaster Artist», on es reserva la direcció i el rol de Wiseau, mentre regala al seu germà Dave Franco el paper de Greg Sestero. El seu punt de vista, entre respectuós i mimètic, ha agradat força a la penya cinèfila (tot i que la Concha de Oro a Donosti em sembla una recompensa un pèl excessiva). La realitat que rau sota el cas és tan bèstia, que no cal exagerar per aconseguir una pel·lícula hilarant. En la conya l’acompanyen una pila d’amics famosos: Zac Efron, Melanie Griffith, Bryan Cranston, Sharon Stone, Bob Odenkirk, entre d’altres. Però és Seth Rogen, com a supervisor de l’script i representant de l’espectador a la pantalla, qui s’endú el premi «Best in Show».

«The Disaster Artist» incorre en algunes falsedats històriques, com és l’escena de l’estrena paradoxalment triomfal en un cinema de Los Angeles; però permet alguns hi-hi, ha-ha, d’ampli espectre. Potser ja serà hora que a casa nostra s’estreni la infausta «The Room» i ens estalviïn els succedanis.