Arthur & George & Sherlock & John

L’any 1903 a la població de Great Wirley (South Staffordshire) es produí un seguit d’atacs mortals a cavalls, vaques i bens. El més d’octubre George Edalji, advocat local i fill del vicari, fou jutjat i condemnat a set anys de treballs forçats. Al cap de tres anys fou posat en llibertat a petició de diverses autoritats judicials, però la seva reputació mai no va ser restablerta. Sir Arthur Conan Doyle, el cèlebre autor de Sherlock Holmes, va interessar-se pel cas, esperonat a demostrar la seva innocència, objectiu que va aconseguir després de vuit mesos d’investigació.

Aquests fets rigorosament verídics formen la base d’«Arthur & George» (2005), una de les novel·les més apassionants de Julian Barnes. El llibre va molt més enllà de l’estricte cas policial i dibuixa amb gran detall tot el seu context. Comença relatant els atacs al bestiar i totes les circumstàncies que conduïren a la detenció i condemna d’Edalji. La investigació de Conan Doyle només ocupa un terç de les pàgines i es complementa amb la particular situació personal de l’escriptor, el qual acabava de perdre la seva primera esposa i començava una relació més íntima amb la que seria la segona.

Com a tota bona obra literària, «Arthur & George» transcendeix el seu argument i amb una treballada estructura explora qüestions tan diverses com el racisme, la celebritat, l’amistat o la justícia. Barnes la va definir com «una novel·la contemporània situada en el passat». Si no la coneixeu, no se m’acut recomanació més sòlida per a les vostres properes lectures.

Com a tota bona obra literària, «Arthur & George» estava predestinada a una adaptació al cinema o a la televisió: un trasllat que sol ser de risc proporcional a l’excel·lència de l’original. Dit amb paraules més planeres, més fàcil serà espifiar-la, quan millor sigui el text literari de base. En el cas que m’ocupa, l’adaptació fou televisiva: una minisèrie de tres capítols l’any 2015, produïda per la ITV, i destinada a desmentir com són de bones les produccions britàniques.

Entenguem-nos, no és que aquesta versió d’«A & G» sigui exactament dolenta: l’ambientació és fiable i les interpretacions són sòlides, encara que sense cap nom estel·lar. El problema és que han convertit el complex drama que narrava Barnes en una aventura apòcrifa de Sherlock Holmes (i no de les millors). És així com Conan Doyle accepta el desafiament d’emular les dots deductives del seu personatge estrella, mentre que el seu secretari Alfred Wood esdevé un succedani del doctor Watson. Per fer-ho més païdor als amants del gènere detectivesc tradicional, el guionista Ed Whitmore, es treu de la màniga algunes morts truculentes i la sensacional revelació del veritable culpable.

Fa una mica de vergonyeta que hagin associat el nom de Barnes amb aquest serial de lladres i serenos. Recomanable si ja heu vist totes les adaptacions de Holmes possibles (i les de Miss Marple i Hercules Poirot també).