Res de tinta tonta

Un altre dels meus humoristes favorits és Flavia Álvarez-Pedrosa, coneguda artísticament com Flavita Banana. Va néixer el 1987 a Oviedo, però fa temps que resideix a Barcelona, on va estudiar Disseny i Il·lustració (Escola Massana). Des de l’any 2016 la seva carrera ha esdevingut fulgurant, amb tres llibres publicats, col·laboracions a «SModa», el desaparegut «Orgullo y satisfacción», «Mongolia», «Jotdown» o «El País». I, pel que puguin valer aquestes xifres, compta amb més de 354.000 seguidors a Instagram i més de 507.000 a Facebook.

Quan vaig començar a conèixer Flavita, els seus dibuixos de tinta negra em van semblar maldestres i poc atractius, de manera que em vaig deixar seduir per la intel·ligència del seu contingut. Ara que em són molt més familliars, els hi trobo totes les gràcies en la seva concisa espressivitat i em semblen el complement ideal pel seu humor tan bèstia com penetrant.

Moltes de les seves vinyetes tracten de relacions afectives de parella, a les que aporta la perspectiva d’una dona jove i perspicaç, encara un punt de vista poc freqüent en el món majoritàriament masculí de les il·lustracions d’humor. Però el seu univers aviat s’ha expandit més enllà de les històries d’amor i sexe, per burlar-se dels estereotips, defensar la lectura o exhibir un humor negríssim de clara filiació hispana.

Un dels seus hits més grans és la vinyeta següent, la qual, diu l’autora, l’ha vista reproduïda en tota mena d’idiomes i formats. Els experts li aconsellen que, per evitar aquesta mena de plagis, inclogui a la imatge una marca d’aigua o una firma indestriable del dibuix. Flavita Banana afirma que es conforma si tots els que la reproduïm donem la denominació de l’autor. Queda dit.

Si la voleu conèixer, res millor que començar per «Archivos Estelares» (Astiberri, 2017), una antologia molt completa de les seves millors vinyetes.