diumenge, 13 de gener del 2013

El dimoni de les llistes: les estructures més altes del món

Aproximadament des del 2650 aC fins el 2610 aC: piràmide esglaonada de Djoser (Egipte), 62 metres.

Aproximadament des del 2610 aC fins el 2605 aC: piràmide de Meidun (Egipte), 93,5 metres. Degut a defectes de construcció va enfonsar-se parcialment: ha quedat reduïda a 65 metres.

Aproximadament des del 2605 aC fins el 2600 aC: piràmide encorbada de Snefru (Egipte), 101,1 metres.

Aproximadament des del 2600 aC fins el 2560 aC: piràmide roja de Snefru (Egipte), 105 metres.

Aproximadament des del 2560 aC fins el 1311 dC: gran piràmide de Kheops (Egipte), 146 metres. Després d’una carrera accelerada per batre el rècord entre piràmides, la de Kheops va romandre vencedora absoluta durant gairebé trenta nou segles. Fins que va arribar el catolicisme i les seves catedrals: el poder del monarca va haver de cedir davant d'una divinitat encara més potent.

Des de 1311 fins a 1549, catedral de Lincoln (Anglaterra), 160 metres. Una tempesta destruí l’agulla central l’any 1549.

Des de 1549 fins a 1625, església de Sant Olaf a Tallinn (Estònia), 159 metres. La torre cremà l’any 1625. La seva reconstrucció actual és de 123 metres.

Des de 1625 fins 1647, Marienkirche de Stralsund (Alemanya), 151 metres. Un llamp va enderrocar la torre l’any 1647. L’alçada ara és de 104 metres.

Des de 1647 fins 1874, catedral d’Estrasburg (França), 142 metres.
 
Des de 1874 fins a 1876, Nikolaikirche d’Hamburg (Alemanya), 147 metres.
 
Des de 1876 fins a 1880, catedral de Notre Dame a Rouen (França), 151 metres.

Des de 1880 fins a 1884, catedral de Colònia (Alemanya), 157 metres.

Des de 1884 fins a 1889, monument a Washington, Washington D.C. (Estats Units), 169 metres. Irromp el poder civil.

Des de 1889 fins a 1930, torre Eiffel a París (França), 300 metres.

Des de 1930 fins a 1931, Chrysler Building a Nova York (Estats Units), 319 metres.

Des de 1931 fins a 1967, Empire State Building a Nova York (Estat Units), 381 metres.

Des de 1967 fins a 1975, torre Ostankino a Moscou (Rússia), 537 metres.

Des de 1975 fins a 2007, CN Tower a Toronto (Canadà), 553 metres.

Des de 2007, Burj Khalifa a Dubai (E. A. U.), 829,8 metres.

22 comentaris:

  1. Ep, curiosa llista que aprofitaré per demostrar l'estupidesa humana en el tema de les llargàries.

    Una lluita d'exhibició que a Catalunya podem veure amb les picabaralles entre pobles per saber qui tenia el campanar més alt... Som així de primitius i locals!

    ResponElimina
  2. Galde, potser la competència és estúpida, però moltes de les baules no ho són. I per descomptat la grandària (i el pes) importa, especialment pels paquets postals.

    ResponElimina
  3. No entenc aquest afany per anar amunt, la veritat, en cas d'incendi tot es complica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Júlia, tu també vas veure 'El coloso en llamas', oi?

      Elimina
  4. Menys depriment que la evolució del rècord de bestieses sí que ho es.

    ResponElimina
    Respostes
    1. José Luis, diguem que hi ha un afany de superació tècnic més digne que el d'intentar cuinar la paella més gran.

      Elimina
  5. I això no té aturador? Hi haurà un moment que no es podrà o no es voldrà pujar més?

    ResponElimina
  6. Sempre amunt per demostrar qui la té més gran.

    ResponElimina
  7. A veure... De moment n'he trepitjat 4 de la llista:
    - Sant Olaf
    - Notre Dame
    - Torre Eiffel
    - CN Tower

    Veig que encara me'n queden xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo he trepitjat totes les teves i, a més, Giza, Djoser, Stralsund, Chrysler, Empire State, Estrasburg i Colònia. La sé més llarga que tu ;p

      Elimina
    2. també tens més "experiència" :P

      Elimina
  8. En la cosa testosterònica mundial sempre hi ha algú que, com diu n'Enric, sent la necessitar que la té més llarga. Què hi farem! Hores d'ara ja n'hauríem d'estar resignats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clidice, què poc competitiva! Busquem l'edifici més petit del món?

      Elimina
    2. Buscar els més petits podria ser fins i tot interessant. En definitiva, això del "Jo la tinc més grosa" no deixa de ser una mica trist, si de l'única cosa que pots presumir és de mida!

      Elimina
    3. Max, si parlem d'estructures, costa una mica trobar criteris objectius.

      Elimina
  9. Imperdonable haver oblidat la torre de Babel...

    ResponElimina
  10. Aquesta llista té un revers en les estructures més profundes del món.
    La palma se l'endú la mina sud-africana d'East Rand amb, poca broma, -3585 m. Tot i que el foradaco rus de Mirnyy també té el seu què: -525 m però amb un diàmetre de 1,25 km! Ambdues estructures estan dedicades, com no, a l'extracció d'aquells diamants "para siempre"...

    Últimes notícies!!! A la mina sud-africana Tau Tona ja s'han assolit els -3900 m. Els obrers triguen una hora a arribar al curro, una hora d'ascensors!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Girbén, quines ganes de ser negatiu ;p Tractant-se de diamants, segur que continuaran batent rècords cap avall.

      Elimina