divendres, 15 d’abril del 2016

Petit món

Havia oblidat comentar aquest llibre que m’havien regalat per Reis i que tant em va agradar, com m’agrada sempre mirar mapes. Es titula «Atlas del Mundo», els seus autors són els polonesos Aleksandra Mizielińska y Daniel Mizieliński i el va editar Maeva l’any passat. El llibre conté 55 mapes a doble pàgina de 46 països i 6 continents. Cada mapa està acompanyat de delicioses miniatures (4.000 segons els seus editors) de la fauna i flora, els monuments, els plats típics, les tradicions i els personatges més característics. De cada país s’adjunta una petita fitxa amb la bandera, la capital, els idiomes oficials (i com s’anomena el país en cadascun d’ells), la població, la superfície i l’escala del mapa. També s’hi afegeix la imatge d’un nen i una nena vestits a la moda contemporània local i etiquetats amb el nom més popular del moment (a Espanya es diuen Paula i Daniel, mentre que a Mèxic s’anomenen Santiago i María José, per exemple).

Si avui m’ha vingut aquest atles al cap és perquè EL PAÍS li ha dedicat una galeria fotogràfica a la secció «El Viajero». Per descomptat, els comentaris annexos que ha obtingut la notícia m’ha confirmat l’estultícia de molts dels lectors més expansius de la premsa digital. Enlloc de meravellar-se per la grapa sintètica dels Mizieliński, s’han dedicat a criticar-ho tot, especialment pel que fa al mapa d’Espanya. Que si no surt Donostia, que han pintat un ós a Euskadi (quan tothom sap que els óssos viuen a Astúries), que la truita de patates trepitja Portugal, que falta Ceuta i Melilla, que no han dedicat una doble pàgina a Catalunya, que a Eivissa no han dibuixat cap pastilla. En fi, de tots aquest «trolls» ja en parlaré un altre dia.

Se suposa que aquest llibre de gran format està destinat als infants; però jo m’ho he passat de conya seguint els mil detalls d’uns dibuixos dotats d’indubtable gràcia. I fins i tot he après alguna cosa que no sabia. Suposo que la selecció de països s’ha establert sota el criteri de maximitzar la informació disponible. Per això s’agraeix que hi surtin sospitosos poc habituals com Lituània, Islàndia, Ghana o Sudàfrica. Com se sol dir: recomanat per a nens de 7 a 77 anys.

10 comentaris:

  1. Regalar-te un llibre de mapes es d’aquells regals que van sobre segur

    ResponElimina
    Respostes
    1. I aquest té el plus dels ninotets, que sempre falten als atles vulgars.

      Elimina
  2. Ah, doncs mira, a mi també m'han semblat molt simpàtics aquests mapes, i ja que ho menciones, he anat a buscar a google el corresponent a Islàndia, ja que hi aniré properament, i també l'he trobat maco. Allà sobretot hi ha animalons. És clar, com que de persones n'hi ha tates com a l'Hospitalet...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al mapa d'Islàndia hi deu faltar les manifestacions contra el primer ministre. Quina enveja de viatge!

      Elimina
  3. un tesoro, este se lo regalo a mi nieto!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pilar, ya me hubiese gustado haberlo tenido de niño.

      Elimina
  4. Deliciós! A casa dels avis n'hi havia un, avui desaparegut, molt semblant a aquest però posant molt d'èmfasi als productes naturals i les ètnies, sobretot a Sud-amèrica i Àfrica. Ara seria políticament incorrecte.

    ResponElimina