El dimoni de les llistes: «maires de la France»

Chaban a Pey Berland amb roba d'acer impossible.

Tot observant el cas de Jacques Chaban-Delmas vaig adonar-me del fet freqüent en la política francesa d’alcaldes de grans urbs que fan el salt a l’àmbit nacional (o viceversa). El cas recent més sonat és el de Jacques Chirac, batlle de París entre 1977 i 1995, i president de la república de 1995 a 2002. Raymond Barre, que va ser alcalde de Lyon entre 1995 i 2001, havia sigut abans primer ministre amb Giscard d’Estaing a més de ministre d’economia i comerç. Gaston Deferre per la seva part va ser ministre al govern de François Miterrand i alcalde vitalici de Marsella des de 1953 fins la seva mort el 1986. Pierre Mauroy, primer ministre amb Miterrand i alcalde de Lille entre 1973 i 2001. I torno així a Chaban-Delmas, l’estàtua del qual presideix la plaça de la catedral com a alcalde de Bordeus entre 1947 i 1995 (que aviat està dit), però que també va ser primer ministre amb Pompidou (1969 - 1972). I què dir de l’alcalde actual Allain Juppé? Ja havia dirigit l’ajuntament entre 1995 i 2004, i de nou a partir de 2006. Va ser primer ministre amb Chirac i acaba de perdre la candidatura de la dreta a les properes eleccions presidencials, el que no vol dir necessàriament que tingui tot el seu futur a l’esquena.

Per acabar, l’actual estadant de l’Elisi, François Hollande, va encapçalar el govern municipal de Tulle entre 2001 i 2008, però aquesta vila de Corrèze, amb els seus 14.000 habitants, difícilment qualifica com a gran ciutat. I també Nicolas Sarkozy va ser alcalde de l’una mica més considerable Neuilly-sur-Seine entre 1983 i 2002.