Un món de metros: Barcelona (3)

Punxat es veu una mica més gran

Avui faig una mica de trampa, perquè aquest mapa no és de cap manera el mapa oficial del metro de Barcelona. L’ha dissenyat la companyia de Seül zeroperzero i juga al límit entre l’ajut pel turista i el «souvenir» bonic. El mapa, que s’estén més enllà de la ciutat i abasta també els trens de rodalies (tendència que s'ha estès als mapes que decoren les boques de metro), mostra una encomiable nitidesa, on els angles de 45º de l’escola de Harry Beck han estat substituïts per segments de cercle de relaxada elegància. Desapareixen els carrers de la ciutat, visibles al mapa oficial, però hi figuren els monuments més rellevants. Al cap i a la fi aquest és un mapa destinat als turistes, perquè el contemplin amb nostàlgia de les vacances de l’estiu passat, prop d’una llar de foc acollidora a Hèlsinki o Reykjavík.

El toc més irritant el provoca un fons de tessel·les que imita l’alicatat d’una piscina i té pretensions de trencadís gaudinià. Antoni Gaudí fou un geni indiscutible, però la seva inspiració limita amb el kitsch per tots els costats. Matèria de reflexió.