Un món de metros: més món, més metros

L’inici d’aquesta sèrie, l’espurna que la va engegar, va ser el llibre de Mark Ovenden «Metro Maps of the World», del que ja us vaig parlar als inicis d’aquest blog. La primera edició britànica era de l’any 2003 i a hores d’ara ja havia quedat una mica desfasada (no us imagineu com de ràpid creixen aquests sistemes de transport en l’actualitat), per això l’any 2015 va aparèixer «Transit Maps of the World Expanded and Updated», on a més de l’intent de posar-se al dia s’incloïen altres sistemes de transport urbà com els trens lleugers i els tramvies. És precisament aquesta edició la que va traduir-se al castellà l’any passat amb coedició de Capitán Swing i Nórdica Libros sota l’enganyós títol de «Atlas de metros del mundo», quan ja sabem que el llibre va molt més enllà dels metros (com de fet hi va també el meu «Un món de metros»).

Per a mi el llibre és tot un regal, ple de mapes encisadors dels que només una vista declinant m’impedeix gaudir-ne amb tot el detall que m’agradaria. Igual que l’edició anterior els sistemes de transport urbà es classifiquen en «zones» imaginàries segons la seva antiguitat i la rellevància de la seva història, tot i que de manera més simplificada (allà hi havia 6 zones, ara només n’hi ha 4). Gràcies a aquesta simplificació Barcelona es promociona i passa a la Zona 1, la divisió d’honor. Les zones 1, 2 i 3 indiquen per a cada ciutat representada el nombre d’habitants de l’àrea, la data d’inauguració del servei, la longitud del trajecte viari i el nombre d’estacions. La zona 4 és de fet un nomenclàtor, pràcticament sense imatges, amb la descripció detallada dels sistemes de trens urbans de totes les ciutats del món que en disposin, incloent-hi representades a les seccions anteriors.

Com a pegues menors, en alguns (pocs) casos es mostra el mapa de transports de la ciutat, sense cap més comentari addicional, i la cosa queda pobra i desassistida. I l’ordre alfabètic que guia la successió de ciutats queda trencat per la traducció: així, després de Barcelona ve Pequín, perquè en anglès es diu Beijing. O Bombay (Mumbay) va darrera de Montpeller. I és clar, com ja he dit, que de xarxes tan embolicades és difícil copsar-ne el detall sobre la pàgina.

De totes maneres, l’art exquisit del disseny d’un mapa de transport llegible i entenedor sembla destinat a morir. La majoria dels usuaris, abduïts pels seus smartphones, accepten seguir les directrius de la petitíssima pantalla sense atendre cap idea d’un context topogràfic global. Mentre arriba aquest moment trist, potser revisaré la sèrie i la faré reviure per informar-vos de les novetats en cartografia urbana en colors més importants dels últims anys. Un món de metros cavalca de nou! I sense necessitat de cavalls!