Escapa d’Andorra!

Decepció colossal amb «Félix» la sèrie que Cesc Gay i el seu col·laborador habitual Tomàs Aragay han cuinat per a Movistar+, decepció accentuada per tractar-se d’un autor que sempre m’havia semblat entre notable i excel·lent, tant als seus films («Krampack», «A la ciutat», «Truman»), com al teatre («Els de dalt») o a la televisió («Jet Lag»).

La sèrie, que consta de sis capítols d’entre 45 minuts i una hora, és una mena de «thriller» deixatat ambientat a Andorra sobre la recerca d’una dona misteriosa. Félix (Leonardo Sbaraglia) és un escriptor argentí que ha tingut una aventura, sembla que de curta durada, amb una dona xinesa de la qual fa dies que no en sap res. Comença a investigar la seva desaparició i de mica en mica anirà descobrint una intriga criminal d’un abast que el superarà. Una estructura, com es pot veure, típica d’un «thriller» de misteri, però que aviat defrauda totes les expectatives.

I és que, per començar, costa molt identificar-se amb les investigacions de Félix, quan l’espectador no ha sigut testimoni de la seva relació amorosa amb Júlia i tot li sona una mica a un clau d’una nit afortunada. Es percep de seguida que Gay i Aragay —tan fins descrivint emocions humanes— no saben controlar els codis del gènere i els queda una intriga mancada de tensió i d’interès, amb girs de guió d’una puerilitat absoluta, que avergonyirien fins i tot l’Enid Blyton. I per descomptat és totalment implausible que a l’infeliç protagonista se’l permeti participar des de primera fila a totes les accions de la policia.

Les notes de premsa han intentat vendre «Félix» com una original barreja de gènere negre i humor i han gosat citar sacrílegament el nom de «Fargo», potser perquè hi surten paisatges nevats. La veritat és que, si l’element criminal és de tercera, l’humor és gairebé imperceptible. Només es fa notar en les breus intervencions del personatge de Pere Arquillué, l’únic salvable de la funció. O potser és que pretenien que l’Sbaraglia fent contínuament de pocapena argentí resultés graciós, quan l’únic que aconsegueix és que el televident s'irriti més i més.

Cal reconèixer que Andorra, amb els seus cims nevats i les seves cafeteries de seients de skai marró, constitueix un decorat encara infreqüent a la nostra ficció i concedeix a «Félix» una certa originalitat visual. El que resulta imperdonable és que, tret d’alguns rètols, s’ometi totalment la presència de la llengua catalana; quan en canvi hi ha alguns diàlegs en francès degudament subtitulats. També m’ha semblat ofensiva la utilització de la comunitat xinesa com a deshumanitzadora excusa de guió: tret de Júlia, no hi ha cap personatge xinès que vagi més enllà de l’arquetipus oriental inescrutable i cruel, digne dels temps pretèrits del doctor Fu-Mantxú.

"Félix", inepta, tediosa i insultant per a qualsevol espectador adult. Crec que trigaré a perdonar Cesc Gay.