Pocs autors més al·lèrgics a repetir-se que Steven Soderbergh, conreador de tota mena de gèneres i formats, amb intencions que abasten des del cinema més comercial fins a un experimentalisme de baixa intensitat. Inquiet per tocar una nova tecla, el novembre de 2017 presentava «Mosaic», un misteri criminal escrit per Ed Solomon en format d’app per a mòbils iOS i Android. D’aquesta aplicació interactiva no us diré res, perquè no la conec. Del que sí puc parlar és de la versió televisiva, estrenada a HBO el gener de 2018 en sis capítols d’uns cinquanta minuts; malauradament poc de bo podré escriure’n.
L’estructura de tota la sèrie és bastant estranya —potser com a herència del seu origen interactiu— i difícil de justificar. S’inicia amb una breu escena en un passadís on un policia sembla que estigui incriminant en un assassinat l’home que té al davant. Retrocedim quatre anys i ens trobem a Summit (Utah), una estació d’esquí freqüentada pels rics i famosos. Allà coneixem Olivia Lake (Sharon Stone), autora de contes infantils i filàntropa, molt ocupada a seduir homes abans de perdre l’últim tren. Al seu voltant s’endevina una conspiració per comprar-li el xalet sense revelar-li els tresors minerals que amaga el terreny. Un capítol i mig més tard, Olivia ha desaparegut, possiblement assassinada. En el tercer capítol refem els quatre anys que havíem retrocedit al principi: descobrim que hi ha un culpable a presó i algú que vol reobrir el cas. D’aquesta investigació s’ocuparà la resta de la sèrie. No sé si s’ha entès, però poc importa perquè sembla que «Mosaic» ha estat escrita perquè no s’entengui gaire.
La intriga, que no sembla gaire original, es desenvolupa de forma obliqua i lenta, amb les dades presentades de forma indirecta, el que obliga a un gran esforç per part de l’espectador, del qual n’obté una minsa satisfacció. Els múltiples punts de vista no ajuden a implicar-se amb la història i tampoc ajuda que la majoria de personatges siguin antipàtics o poc atractius.
A més Soderbergh ho filma tot en estil «passa que t’he vist», tot evitant repetir el rodatge d’escenes per potenciar-ne l’espontaneïtat. La fotografia és lletjota i bruta, no hi ha efectes de post-producció i per no haver no hi ha ni la mínima expressió d’un títol de crèdit inicial.
Se salven alguns actors, començant per Sharon Stone que està excel·lent com a dona sensual, dèspota i capriciosa; però és un paper que li dura tot just un episodi i mig. També molt bé, ple d’humanitat (aquest sí), el policia grassó que crea Devin Ratray, digne de figurar a alguna temporada de «Fargo». Com a curiositat, Beau Bridges fa de xèrif corrupte i Paul Reubens (Pee-wee Herman) de confident d’Olivia.
Aquests sis capítols de «Mosaic» se m’han fet molt durs d’empassar: lents, espessos, avorrits i pretensiosos. En general ha obtingut bones crítiques; jo no la recomanaria a un amic.
L’estructura de tota la sèrie és bastant estranya —potser com a herència del seu origen interactiu— i difícil de justificar. S’inicia amb una breu escena en un passadís on un policia sembla que estigui incriminant en un assassinat l’home que té al davant. Retrocedim quatre anys i ens trobem a Summit (Utah), una estació d’esquí freqüentada pels rics i famosos. Allà coneixem Olivia Lake (Sharon Stone), autora de contes infantils i filàntropa, molt ocupada a seduir homes abans de perdre l’últim tren. Al seu voltant s’endevina una conspiració per comprar-li el xalet sense revelar-li els tresors minerals que amaga el terreny. Un capítol i mig més tard, Olivia ha desaparegut, possiblement assassinada. En el tercer capítol refem els quatre anys que havíem retrocedit al principi: descobrim que hi ha un culpable a presó i algú que vol reobrir el cas. D’aquesta investigació s’ocuparà la resta de la sèrie. No sé si s’ha entès, però poc importa perquè sembla que «Mosaic» ha estat escrita perquè no s’entengui gaire.
La intriga, que no sembla gaire original, es desenvolupa de forma obliqua i lenta, amb les dades presentades de forma indirecta, el que obliga a un gran esforç per part de l’espectador, del qual n’obté una minsa satisfacció. Els múltiples punts de vista no ajuden a implicar-se amb la història i tampoc ajuda que la majoria de personatges siguin antipàtics o poc atractius.
A més Soderbergh ho filma tot en estil «passa que t’he vist», tot evitant repetir el rodatge d’escenes per potenciar-ne l’espontaneïtat. La fotografia és lletjota i bruta, no hi ha efectes de post-producció i per no haver no hi ha ni la mínima expressió d’un títol de crèdit inicial.
Se salven alguns actors, començant per Sharon Stone que està excel·lent com a dona sensual, dèspota i capriciosa; però és un paper que li dura tot just un episodi i mig. També molt bé, ple d’humanitat (aquest sí), el policia grassó que crea Devin Ratray, digne de figurar a alguna temporada de «Fargo». Com a curiositat, Beau Bridges fa de xèrif corrupte i Paul Reubens (Pee-wee Herman) de confident d’Olivia.
Aquests sis capítols de «Mosaic» se m’han fet molt durs d’empassar: lents, espessos, avorrits i pretensiosos. En general ha obtingut bones crítiques; jo no la recomanaria a un amic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada