 |
| Escena de l'episodi 4: "El último torrezno de Tarazona". |
Cap sèrie televisiva del país ha seduït tant la generació dita «millennial» com «Paquita Salas». Nascuda com a webseries artesanal a Flooxer (Atresmedia) el juliol de 2016, esdevingué un èxit instantani gràcies a l’entranyable interpretació de Brays Efe com a Paquita (representant d’artistes en caiguda lliure i potser llunyanament inspirada en el «Broadway Danny Rose» de Woody Allen) i a la maliciosa escriptura i direcció de Javier Calvo i Javier Ambrossi, popularment coneguts com «los Javis».
Arribem ara a la segona temporada, emparada per la poderosa Netflix: cinc capítols més que no depassen mai la mitja hora. Potser es percep un millor nivell de producció i un excés d’artistes convidats, que francament no calien. Perquè el que funcionava i funciona millor de la sèrie és la tendra humanitat de la seva protagonista i l’eficàcia dels secundaris fixos. Belén Cuesta, com a mà dreta de Paquita, demostra el seu domini de l’art de la comèdia en un paper que l’obliga a estar sempre en segon pla, però que broda igualment. Yolanda Ramos, una altra presència fixa, també està hilarant. I encara mencionaré Anna Castillo i Secun de la Rosa pels seus bons oficis. Dels artistes convidats no diré res, perquè gran part de la gràcia és trobar-se’ls per sorpresa.
Els guionistes confien massa que els espectadors siguem fans de la televisió espanyola dels darrers vint o trenta anys, suposició que ens obliga a entendre bromes privades sobre actrius que sortien a «A las once en casa» o «Al salir de clase». O sigui que alguna cosa m’hauré perdut. També sospito que s’han inspirat en la modèlica «¿Qué fue de Jorge Sanz?» per fer aparèixer estrelles d’antany, ara en hores baixes, i sotmetre-les a una humiliació consentida.
Tant se val, la qüestió és que els guions són imaginatius, hi ha humor, però també sentiment. El darrer capítol és gairebé perfecte i seria un digne colofó a la sèrie. Llàstima d’una última escena horrorosa que hi figura només com a servitud per anunciar una tercera temporada el 2020.
Arribem ara a la segona temporada, emparada per la poderosa Netflix: cinc capítols més que no depassen mai la mitja hora. Potser es percep un millor nivell de producció i un excés d’artistes convidats, que francament no calien. Perquè el que funcionava i funciona millor de la sèrie és la tendra humanitat de la seva protagonista i l’eficàcia dels secundaris fixos. Belén Cuesta, com a mà dreta de Paquita, demostra el seu domini de l’art de la comèdia en un paper que l’obliga a estar sempre en segon pla, però que broda igualment. Yolanda Ramos, una altra presència fixa, també està hilarant. I encara mencionaré Anna Castillo i Secun de la Rosa pels seus bons oficis. Dels artistes convidats no diré res, perquè gran part de la gràcia és trobar-se’ls per sorpresa.
Els guionistes confien massa que els espectadors siguem fans de la televisió espanyola dels darrers vint o trenta anys, suposició que ens obliga a entendre bromes privades sobre actrius que sortien a «A las once en casa» o «Al salir de clase». O sigui que alguna cosa m’hauré perdut. També sospito que s’han inspirat en la modèlica «¿Qué fue de Jorge Sanz?» per fer aparèixer estrelles d’antany, ara en hores baixes, i sotmetre-les a una humiliació consentida.
Tant se val, la qüestió és que els guions són imaginatius, hi ha humor, però també sentiment. El darrer capítol és gairebé perfecte i seria un digne colofó a la sèrie. Llàstima d’una última escena horrorosa que hi figura només com a servitud per anunciar una tercera temporada el 2020.
M'ho he passat molt bé amb les dues temporades tot i que, com bé dius, després havia d'anar al google a veure qui era qui. A veure què faran amb la tercera temporada.
ResponEliminaPoc m'hagués imaginat que el doctor Macip s'hagués enganxat a aquesta frivolitat. Afortunadament els humans som poc previsibles i "Paquita Salas" ens supera.
EliminaJo també em vaig sorprendre però és que el personatge és magnètic. A vegades també venen de gust les tragicomèdies frívoles, només cal trobar-ne una de ben feta, com aquesta.
ResponEliminaSí, és tota una troballa, perquè podria haver caigut fàcilment en la grolleria i la vulgaritat.
EliminaAra no sabria dir on redimonis vaig veure el personatge de la Paquita, però sortia amb els dos 'pipiolos' que van representar a Espanya a Eurovisió (la van representar molt bé, pel que tinc entès...). Els feia com d'assessora, però ja es veia que era tot en conya. Pensava que la sèrie o el personatge aquell només estava relacionat amb Eurovisió. Però igualment, la veritat és que no em crida massa.
ResponEliminaSí, l'sketch corria per la xarxa i era força divertit. També n'hi havia un amb els adolescents que protagonitzen "Stranger Things" força surrealista.
ResponElimina