"Inventari d'afinitats", Ramon Mas

 

Inventari d'afinitats Tres derives per la literatura catalana del segle XX, Ramon Mas
Biblioteca Dedalus, Edicions del Periscopi, juny del 2023

Explica Ramon Mas al pròleg del seu llibre el menyspreu que sentia per la majoria d’obres de la literatura catalana que li foren prescrites en els anys escolars. "Em semblaven obres carrinclones, antigalles ràncies emmarcades en un realisme rígid i ensopit, als antípodes de la mena de ficcions que a mi, en aquella època, em feien trempar». Per satisfer els seus gustos no li va quedar una altra sortida que acudir a les traduccions des d’altres llengües. Encara així, quan va decidir escriure narrativa en català, va trobar que li calia buscar models literaris i això el va empènyer a buscar referents en el passat, bàsicament remenant a llibreries de vell. Fou així com va anar descobrint autors i títols oblidats durant dècades per culpa de la volatilitat de les tendències literàries i les imposicions del cànon, títols que no obstant li desvetllaven l’interès i li semblaven dignes de recuperació.

I això és el que fa Ramon Mas a Inventari d’afinitats: l’esbós d’un possible cànon alternatiu —el seu cànon personal entre els molts possibles— que pugui servir com a guia pels lectors inquiets que vulguin anar més enllà del prestatge marmori dels «nostres clàssics», tot evitant al mateix temps la dictadura de la novetat que imposa el mercat. A tal efecte, estableix tres «itineraris» que van enllaçant diverses obres unides per les seves temàtiques i les seves intencions, a banda del tret comú que comparteixen que és l’adscripció, voluntària o involuntària, a l’heterodòxia.

La primera deriva Mas l’anomena «Les catacumbes morals» per incloure tots aquells escriptors obsedits pel mal, per la mort i l’ultratomba, pels pactes diabòlics i tot allò que s’enfronta a la moral establerta, amb models vuitcentistes com Poe, Maupassant o Nerval. «Divagacions espaterrants», el segon capítol, abasta obres de fantasia i ciència-ficció, sovint amb un contingut crític del seu present i una projecció predictiva del futur. Finalment, a «Mons a part», s’exploren les obres més properes a l’avantguarda, creadores d’universos autònoms tant en la forma com en el llenguatge. 

Les peces escollides per l’autor tant poden pertànyer a escriptors llargament ignorats com Joan Oller i Rabassa (La barca d’Isis), com a artistes de qui cada cop s’en parla menys com Agustí Esclasans, de qui Mas rescata el llibre de contes que ell menys apreciava (Històries de la carn i de la sang). Fins i tot creadors plenament canònics hi figuren pels seus llibres més excèntrics, així Jordi Sarsanedas amb El martell o Salvador Espriu amb Ariadna al laberint grotesc.

Tanca el volum una imprescindible bibliografia, on s’hi pot verificar que molts dels llibres citats han estat reeditats en l’última dècada, gràcies al treball d’editors inquiets, com el mateix Ramon Mas des de la seva Males Herbes. En resum, un llibret que serà molt útil per a tot aquell lector català que se senti una mica aventurer i busqui inspiració per satisfer la llegiguera.