Traducció de Jordi Fité
Edicions de 1984, juny de 2023
George Eliot, la meva favorita després de Dickens, entre els escriptors victorians, sempre ho ha tingut una mica difícil per figurar a la lliga dels clàssics populars. Juga a la seva contra una intel·ligència aclaparadora que converteix els seus textos en reflexius exercicis intel·lectuals tenyits d’una certa fredor. Una tendència a la complexitat sintàctica i els incisos sentenciosos tampoc la fan més propera. Per iniciar-se amb ella sense prendre mal recomanaria Silas Marner, la seva tercera novel·la, accessible, reconfortant i que no arriba a les 300 pàgines.
Silas Marner és un teixidor que viu en una ciutat del nord d’Anglaterra i que forma part d’una petita comunitat calvinista. Falsament acusat del robatori dels fons de la parròquia, perd d’un dia per l’altre la confiança del seu millor amic, de la seva promesa i dels coreligionaris. Exiliat en un poble isolat i sense establir a penes contacte amb els veïns, la seva única satisfacció serà comptar obsessivament els seus estalvis. La seva rutina pateix un daltabaix quan li arrabassen les estimades monedes d’or; però l’aparició d’una nena de pocs anys adormida vora de la llar de foc li canviarà la vida.
El personatge de Silas Marner resulta interessant per diversos motius i revela molts detalls de com funcionen les relacions socials. En el seu nou destí és tractat gairebé com un pària, primer perquè és un foraster, després perquè té un físic i unes faccions poc agradoses i finalment perquè és quasi autosuficient. Només l’adopció de la petita Eppie, que revelarà el bon cor que estava amagant, li reobrirà el camí que du a la convivència amb els seus paisans. A més Silas no segueix el patró dels avars literaris clàssics (un Harpagon o un Félix Grandet), sinó que, desposseït de tot allò que més estimava, només li resta abocar-se en la feina i en els guanys que aquesta li proporciona.
De fet, Marner és un personatge tan bo que la novel·la fluixeja una mica quan desapareix d’escena per ocupar-se de la rica família Cass. També s’ha de dir que Eliot no és particularment brillant quan es tracta de fer escenes corals on abunda el diàleg i l’acció no avança, com a la de la taverna o la del ball. On destaca en canvi és en tots aquells moments que incita a la reflexió irònica, sigui comparant les oposades formes de contemplar la religió que troba Silas en el seu periple, presentant-nos el doble vessant que conté qualsevol acte de caritat o retratant la figura de la noia que prefereix quedar-se soltera per poder administrar al seu aire les possessions que algun dia heretarà.
Amb la seva estructura interna de rondalla pels infants i una càlida defensa del valor dels afectes humans per damunt dels béns materials, no ens pot sorprendre que Silas Marner sigui una gran favorita entre les novel·les victorianes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada