Kunsthalle

El Hamburger Kuntshalle és un molt bon museu de belles arts, encara que no pot competir en excel·lència amb els seus homòlegs a Berlín i Munic. La col·lecció queda repartida en tres edificis interconnectats i d’arquitectures ben diferents: un palauet neoclàssic, un casalot de maó vermell i un cub contemporani. El seu punt fort és la pintura i escultura alemanya dels dos darrers segles, encara que es poden trobar bones obres d’artistes sempre benvinguts com Manet, Cezanne o Picasso.

Potser el quadre més cèlebre del museu és el que encapçala l’apunt, “El viatger sobre un mar de boira” de Caspar David Friedrich, epítom de la pintura romàntica gràcies a aquesta figura audaç que sembla desafiar l’univers des d’una posició de superioritat. La imatge és tan poderosament evocadora que s’ha emprat infinitat de vegades per il·lustrar cobertes de llibres i decorar cambres d’adolescents rebels. També ha servit d’inspiració pel disseny d’un CD de Jonas Kaufmann.

Gairebé tan famós és aquest altre quadre de Friedrich, “El mar de gel”, de temàtica encara més original. Un paisatge radicalment desolat, inhòspit, cantellut, que fa pensar en Arthur Gordon Pym i també en les forassenyades expedicions polars que s’esdevindrien un segle més tard.

Un altre artista ben representat és el suís Paul Klee, proteic creador d’infinits estils compatibles, sempre propers a l’artesania, l’entomologia i la miniatura. No sé si m’agrada més el seu peix daurat de 1925, envoltat d’un misteri de pantocràtor romànic, o la simpàtica revolució dels viaductes de 1937, pantalons arquitectònics que semblen buscar raons.

Molt més difícil serà defensar “Phryne davant de l'Areòpag” de Jean-Léon Gérôme, quan ja fa dècades que l’Acadèmia del XIX ha estat condemnada a l’ostracisme estètic. Però malgrat tot, és difícil apartar els ulls d’aquesta estampeta tan detallada, on queden ben documentades tant la nuesa de la tal Phryne com les diverses reaccions dels honorables ciutadans. Diguem que la pintura és competent, però no alça el vol: el que interessa aquí és la misèria humana en tot el seu esplendor i la seva vergonya, culet inclòs. El naixement del “paparazzo”.