Un pròleg

De tant en tant el bloc encara ofereix alguna alegria allà per on menys pots esperar que arribi. La cosa va anar més o menys així.

Fa uns mesos la blocaire Mr. K preguntava al seu bloc First swimming lesson si algú coneixia alguna persona del país familiaritzada amb l’obra de Charles Dickens. Ferran Ràfols Gesa, traductor i propietari de La maquina de fer llibres, li apuntà la meva antiga sèrie “Dickens o res”. Així fou com la petita i interessant editorial Navona, especialitzada en rescatar clàssics bàsicament anglosaxons dels dos darrers segles, va posar-se en contacte amb mi i em proposà prologar un llibre de relats de Charles Dickens i Wilkie Collins. Vençudes les primeres reticències, al cap i a la fi no sóc més que un lector, vaig acceptar amb la il·lusió tan infreqüent de treballar en el que més t’agrada.

Crec recordar que vaig enllestir la feina pel maig i no ha calgut esperar gaire: ahir em va arribar a les mans el llibre acabat. El volum es titula “Cuentos de viajeros y posadas” i em sembla que ha quedat molt bé; i no ho dic amb orgull de pare ja que la meva contribució no supera les quatre planes, però trobo que des del disseny de la coberta fins la traducció del poeta José Luis Piquero són excel·lents. I el contingut, que si no m’equivoco és tot inèdit al país, resulta tan entretingut i variat com tot el que va sortir de les plomes d’aquells genis populars que foren Charles Dickens i Wilkie Collins.

Em diuen que d’aquí cosa d’una setmana arribarà a les llibreries. I jo què he de fer, si no recomanar-lo?