Segur que tornaré a parlar d’aquest àlbum de Joni Mitchell, el “Blue” de 1971, quan hagin passat les festes; però ara m’hauré d’aturar al seu “River” (que vol dir “riu”, i no és de riure) i que gràcies a una ambientació nadalenca i unes notes de piano que imiten el “Jingle Bells” ha esdevingut un involuntari villancet americà.
Malgrat no haver estat mai publicada com a “single”, “River” és la segona cançó més versionada de l’obra de Mitchell (432 avatars en total, i amb noves lectures que s’hi afegeixen cada dia). Hi han dit la seva des de les Indigo Girls fins a Barry Manilow, Aimee Mann, Beth Orton i Tracey Thorn. Servituds d’escriure clàssics.
Arriba Nadal
Estan tallant arbres
Posen rens dalt de les cases
I canten cançons de joia i pau
Oh, m’agradaria tenir un riu pel qual escapar-me patinant
Però no neva aquí
El verd dura tot l’any
Faré una pila de diners
I llavors deixaré aquest ambient de bogeria
Oh, m’agradaria tenir un riu pel qual escapar-me patinant
M’agradaria tenir un riu tan llarg
Ensenyaria els meus peus a volar
M’agradaria tenir un riu pel qual escapar-me patinant
Vaig fer plorar el meu xicot
Va intentar ajudar-me de tot cor
Ja saps, m’ho va posar fàcil
I m’estimava amb tant de morbo
Que em feia tremolar els genolls
Oh, m’agradaria tenir un riu pel qual escapar-me patinant
No sóc fàcil de manipular
Sóc egoista i trista
He perdut el millor xicot
que mai no he tingut
Oh, m’agradaria tenir un riu pel qual escapar-me patinant
Oh, m’agradaria tenir un riu tan llarg
Ensenyaria els meus peus a volar
M’agradaria tenir un riu
Pel qual escapar patinant
He obligat el meu xicot a dir-me adéu
Arriba Nadal
Estan tallant arbres
Posen rens dalt de les cases
I canten cançons de joia i pau
Oh, m’agradaria tenir un riu pel qual escapar-me patinant
I com m'agraden molt, afegiré una versió en viu de les Indigo Girls.
Com a nadala no és l'alegria "de la huerta"... però m'agrada!
ResponEliminaPotser prefereixes allò de "y nosotros nos iremos y no volveremos más".
ResponEliminaImagino un "Daily Avalanche" de Boston versionant el "fish in the river"...
ResponEliminaI un sí rotund a les Indigo Girls. És diu que qui escolta el cant de les dones d'aigua ja no té remei, diria per aquí va la cosa. A mi em va passar.
Per a dones d'aigua, les sirenes, però que no siguin d'aigua glaçada!
ResponEliminasi esta entrada es a modo de felicitación navideña, deja que sea recíproca.
ResponEliminaun abrazo, allau
No lo pretendía, pero te deseo unas felices fiesta y te mando un abrazo, Pilar.
EliminaEn algun lloc el Nadal continua sent el Nadal i és agradable trobar-se pel camí.
ResponEliminaCada vegada més en terra de ningú.
Elimina