¿Com podem distingir el que està biològicament determinat del que la gent simplement intenta justificar a través dels mites biològics? Una bona regla general és que «la biologia permet, la cultura prohibeix». La biologia està disposada a tolerar un ampli ventall de possibilitats. És la cultura la que obliga la gent a portar a la pràctica certes possibilitats i a prohibir-ne d’altres. La biologia permet a les dones tenir fills i algunes cultures obliguen les dones a portar a la pràctica aquesta possibilitat. La biologia permet que els homes tinguin relacions sexuals entre si i algunes cultures els prohibeixen portar a la pràctica aquesta possibilitat.
La cultura tendeix a argumentar que prohibeix només allò que és antinatural, però, des d’una perspectiva biològica, no hi ha res antinatural. Tot el que és possible és per definició natural. Una conducta veritablement antinatural, una que va contra les lleis de la naturalesa, no existeix, simplement, o sigui que no necessita cap prohibició. No hi ha cap cultura que hagi prohibit als homes fer la fotosíntesi, a les dones córrer a la velocitat de la llum o als electrons amb càrrega negativa atraure’s mútuament.
La cultura tendeix a argumentar que prohibeix només allò que és antinatural, però, des d’una perspectiva biològica, no hi ha res antinatural. Tot el que és possible és per definició natural. Una conducta veritablement antinatural, una que va contra les lleis de la naturalesa, no existeix, simplement, o sigui que no necessita cap prohibició. No hi ha cap cultura que hagi prohibit als homes fer la fotosíntesi, a les dones córrer a la velocitat de la llum o als electrons amb càrrega negativa atraure’s mútuament.
(llegit a "Sàpiens")
Bona reflexió per anar a dormir!
ResponEliminaProhibit prohibir va ser el gran eslògan però...
Bé, aquest raonament sembla una mica més fonamentat.
EliminaEl problema rau en que no hi ha cultura i per tant hi ha incultura intransigent i restrictiva. ALS HOMINIDS manaires, els hi agrada molt prohibir el que sigui, la qüestió és prohibir. És la lluita que ja ve de vell entre la moral i la ética.
ResponEliminaAixò, Francesc, encara que no ens agradi, també és cultura. No tota cultura és bona.
EliminaUN llibre imprescindible. També m'he adonat que incomoda a més d'un i una.
ResponEliminaA mi m'ha impressionat i m'ha donat moltes idees. Si incomoda una mica no pot ser del tot dolent.
EliminaI quin tros de narrador més audaç i sintètic, el Harari!
ResponEliminaI em fa pensar molt que sigui des de la conflictiva Jerusalem: "la ciutat de les dues paus", la celeste i la terrenal (o la de la natura i la de la cultura).
S'explica com un llibre obert (que no és una bíblia, precisament).
EliminaAmb tots els respectes, i sense tenir ganes de portar la contrària, em sembla una afirmació bastant absurda. Barreja dues coses: el que és físicament possible (fotosíntesi, electrons...) i el que defineix el comportament animal des del punt de vista biològic (que és bàsicament sobreviure i reproduir-se, com en tots els animals). La cultura i la societat ha fet just el contrari del que diu: permetre'ns escapar de l'esclavatge biològic que ens limitava a ser només màquines d'escampar genomes. La cultura ens allibera més que no ens limita, i qui no ho veu és que sap poc de biologia.
ResponEliminaPotser a la cita li falta una mica de context. El que intenta refutar és una moral basada en la biologia, quan la biologia no entén de moral. La moral (la cultura) només s'ocupa de posar regles al que és biològicament possible. El llibre, quan encara el futur de la humanitat prou que comenta sobre la possibilitat de superar la biologia mitjançant la tecnologia.
EliminaJo que anava a dir que es antinatural no llegir el meu blog
ResponEliminaHauràs que quedar-te amb el "és pecat no llegir-me".
EliminaCal comptar amb el fet que l'autor utilitza sovint la ironia i és el que toca el voraviu de molta gent. I és cert que certes coses, tretes del context del llibre i de la seva intencionalitat, poden semblar una mica raretes.
ResponEliminaSobre la cultura, hi hauria molta cosa a discutir, quan de la parauleta existeixen milers de milers de definicions, crec que algú fins i tot es va entretenir en recollir-les. NIngú sap ben bé què és.
ResponEliminaSempre associem la paraula "cultura" a connotacions positives, quan el seu significat és molt més ampli. Potser per això ens xoca quan veiem els trets culturals tractats de forma negativa.
EliminaL'he tingut a les mans i he dubtat. Si hagués estat més pendent de tu no ho hagués fet. Caxis!
ResponEliminaSi t'has de comprar un sol llibre aquest any, que sigui aquest! Super-super-recomanat.
Elimina