Un món de metros: M

Vist aquí

Fila 1: Baltimore, París, Baku, Gènova, Helsinki, Kryvyi Rih, Los Angeles, Miami, Kharkov, Dneprovsk, Newcastle.

Fila 2: Lyon, València, Amsterdam, Barcelona, Almaty, Rio de Janeiro, Rotterdam, Rouen, St. Louis, Sant Petersburg, Sofia.

Fila 3: Washington, D.C., Yekaterinsburg, Màlaga, Tblisi, Praga, Sevilla, Santo Domingo, Toulouse, Wuhan, Chiba, Alger.

Fila 4: Cairo, Bucarest, Brasilia, Atenes, Istanbul, Budapest, Rennes, Copenhagen, Tokyo, Brussel·les, Tashkent.

Fila 5: Novosibirsk, Monterrey, Mexico, Medellín, Maracaibo, Manila, Lisboa, Lille, Kiev, Valparaiso, Recife.

Fila 6: Perugia, Xian, Ankara, Naha, Kazan, Brescia, Samara, Nanjing, Lausanne, Hangzhou, Marseille.

Fila 7: Fortaleza, Catània, Varsòvia, Nizhny Novgorod, Shanghai, Porto, Minsk, Daejeon, Moscou, Valencia (Venezuela), Liverpool.
 

Atès que de forma quasi universal es denomina “metro” al mitjà de transport urbà subterrani, no estranya que la majoria de logos de les companyies que realitzen aquest servei consisteixin en una lletra “M” sense més. Entre les excepcions més notables hi ha la del pare de tots els metros, el de Londres, que es fa dir “underground”, i el de Nova York que es coneix com a “subway”. Més a prop de casa, el de Madrid, encara que es denomini metro, utilitza en el logo el seu nom sencer; mentre que el de Bilbao opta per les petjades successives d’un “chato” de vi.

A la imatge de dalt es recullen els logos dels metros de 77 ciutats del món, 77 emes de totes les formes, estils i colors. En una primera ullada sembla que guanya el color vermell, precisament el del metro de Barcelona (2.4), un dels logos més senzills i elegants (en aquestes coses millor no complicar-se la vida). Ankara (6.3) se li assembla molt, però té la meitat de la grapa. Predominen les majúscules, encara que hi ha alguna minúscula ben bonica, com la del metro de València (2.2), que comparteix excentricitat amb Amsterdam (2.3) i Lisboa (5.7).

Em fa gràcia les que contenen una fletxa que es dirigeix avall, com si volguessin indicar-te la natura subterrània del transport. És el cas de Sofia (2.11), Istanbul (4.5), Budapest (4.6), Lille (5.8) o Varsòvia (7.3). Deixeu-me dir que alguns dels dissenys més lamentables coincideixen amb ciutats de l’àmbit ex-soviètic. O no us semblen millorables els casos de Baku (1.3), Kharkov (1.9), Dneprovsk (1.10) —no s’inspira en el logo d’Adidas?—, Almaty (2.5), Bucarest (4.2), Tashkent (4.11), Novosibirsk (5.1), Samara (6.7) o Nizhny Novgorod (7.4)? 

Tblisi (3.4) em fa pensar en el diari esportiu MARCA i Kiev (5.9) en la cervesa Moritz amb uns calçotets verds a sota. Trobo Manila (5.6) extremadament lletja, encara que vulgui reflectir la duplicació de la M en colors de caca. Els orientalismes xarons de Xian (6.2) i Nanjing (6.8), millor oblidar-los. En quant a París (1.2), no té res d’intrínsecament criticable, però mereixeria deixar una impressió més duradora.

Deixeu-me salvar un clàssic com Mèxic D.F. (5.3) i els seus dignes successors Medellín (5.4) i Maracaibo (5.5). Em fa gràcia també la falsa innocència de Porto (7.6), la promesa d’un cor a Tòquio (4.9), els ulls del Bibendum a Naha (Japó) i el gest expressiu de Sevilla (3.6).

I encara que jo no combregui amb l’esperit participatiu que se suposa als blogs, ¿us puc preguntar quina és la vostra “ema” favorita del quadre de dalt? Gràcies, vostès les tenen totes, per descomptat.