D’un dietari inexistent (1)

Friday, I'm in love

Caro diario: avui hem celebrat aquesta festa tan nostrada del Black Friday. Representa que després del dia d’Acció de Gràcies (el quart dijous de novembre; de tota la vida), l’endemà la gent es posa a comprar regals nadalencs, com si no hi hagués futur. A casa ahir no vam menjar gall d’indi i som més aviat de New Order i del seu «Blue Monday», però farem el que calgui per no significar-nos. Així que m’he desplaçat al Portal de l’Àngel (el carrer amb el sòl més car d’Espanya, i el catorzè més car del món), tot pressuposant que seria l’epicentre del Black Friday barceloní.

I déu n’hi do la gernació que hi circulava entre cants de sirena publicitaris que prometien descomptes sense fi. Els hostes del creuer de torn s’admiraven de la prestància de la façana de can Jorba. He aprofitat els descomptes de la diada per comprar unes sabates ben formoses a la meva germana, perquè el seu aniversari s’esdevingué fa quatre dies i el celebrarem quatre dies després. Confio que se’m perdonarà aquest rampell consumista.

«Curious and curiouser», com diria l’Alícia de Carroll, en aquest benaurat Portal de l’Àngel, i (a sobre) a l’estèril edifici del Banc d’Espanya, existeix un nínxol oblidat per tothom amb un àngel vindicatiu, obra força interessant de l’Àngel Ferrant (Madrid, 1890 - 1961). Barcelonins (i barcelonines!), mireu a l’enlaire, o no mireu.