La tarda a Bukharà

Plaça Lyabi-Hauz

Un cop instal·lats a l’hotel sortim a fer un volt per Bukharà quan la tarda ja va de baixada. El centre de la ciutat té àmplies zones reservades als vianants, incloent-hi els basars coberts, de manera que el passeig resulta molt agradable. Ens trobem a la plaça Lyabi-Hauz, centre neuràlgic de la ciutat, organitzada entorn d’un estany rectangular. Si bé la plaça està voltada d’edificis de primer ordre —un claustre sufí i dues madrasses dels segles XVI i XVII— el que predomina és un ambient de relaxada diversió popular. Al voltant de la piscina i sota les moreres les taules d’un restaurant són ocupades per un públic familiar. Sona música pop autòctona.

Madrassa Nadir Divanbegi

Una parella de nuvis aprofita la piscina per fer-s’hi fotos al davant. Hi ha també dues estàtues de camells de ciment i una cigonya de guix dalt d’un arbre. En aquest país és bastant freqüent veure cigonyes de guix dalt de les torres i terrats. De les vives no n’hem vista cap. L’estàtua més popular és la d’un tal Hoja Nasruddin acompanyat del seu ruc. Es tracta d’una mena d’idiota savi que protagonitza moltes llegendes alliçonadores sufís.

Nadir Divanbegi Khanaka

Tirant cap al sud per un vell carreró s’accedeix al call de Bukharà. Es diu que aquí hi ha hagut jueus des del segle XII o XIII i, tot i que havien arribat a ser el 7% de la població, ara no van més enllà dels 360 individus. La petita sinagoga d’interior emblanquinat és una mica decebedora, com ho solen ser la majoria de sinagogues. El rabí ens deixa entrar amb recança tot adduint que s’ha de preparar pel sàbat de demà. Mentre contemplem les antigues toràs, sentim com la seva dona l’esbronca per haver-nos deixat passar.

Encara passegem una estona pels basars molt pensats pels turistes i ja a punt de plegar. El guia ens acompanya fins a una terrassa-restaurant des d'on es contempla una bona panoràmica de Bukharà de nit; però el dinar ha sigut copiós, declinem l'oferta i sopem una mica de fruita a l'habitació.