Si déu vol

Cuando era niño, mis padres y maestros me hablaban de un hombre muy fuerte. Me contaban que podía destruir el mundo. Me contaban que podía levantar montañas. Me contaban que podía abrir el mar. Era importante tener contento a ese hombre. Cuando hacíamos lo que el hombre había ordenado, el hombre estaba contento con nosotros. Estaba tan contento que mataba a todo aquel que nos era hostil. Pero cuando no hacíamos lo que nos ordenaba, entonces no estaba contento con nosotros. Nos odiaba. Había días en que nos odiaba tanto que nos mataba; otros días dejaba que fueran los demás quienes nos mataran. A esos días los llamábamos “festivos”. Durante el Purim, recordábamos que los persas habían intentado matarnos. Durante la Pascua, recordábamos que los egipcios habían intentado matarnos. Durante la Jánuca, recordábamos que los griegos habían intentado matarnos.
—Bendito sea el Señor, rezábamos.

Shalom Auslander va néixer l’any 1970 a una comunitat d’hebreus ultra-ortodoxes de l’estat de Nova York i va rebre una educació tan terrorífica com només una religió monoteista pot proporcionar. Des de llavors lluita endebades per alliberar-se d’aquestes devastadores doctrines i, vist el fracàs, en treu algun profit (en forma de prestigi i dòlars) fent-ne literatura. “Lamentaciones de un prepucio” (Blackie Books, 2010, traducció de Damià Alou) és la crònica personal d’aquesta lluita desigual entre una divinitat implacable i un creient reticent i atemorit.

El relat s’articula en dos temps: el present, on un Shalom auto-exiliat de l’ortodòxia contempla l’arribada imminent del seu primogènit i es pregunta si caldria circumcidar-lo, per no excitar (encara una mica més) la còlera de Jahvé; i el passat, on totes aquestes nefastes supersticions foren inoculades. L’infant Auslander, escolar modèlic, intenta aprendre les cinc classes d’aliments kosher i com identificar-les per no barrejar categories ni el tipus de vaixella amb el qual tractar-les. També es preocupa de les 39 activitats proscrites en un Sàbat (desfer un gelat equival a “cuinar”, prohibició setena; seure sobre la gespa humida pot implicar “tenyir” si la roba és massa clara, prohibició divuitena). Com que les temptacions són cada dia que passa més abundants (tant en forma de carn porcina, com en forma de carn femenina, amb perdó), el protagonista intenta desviar les seves transgressions i traspassar la culpa al seu colèric pare, amb resultats més hilarants que efectius.

El llibre és tan sincer com exagerat: Auslander crea una figura còmica i patètica a partir de les absurditats de l'ortodòxia i, sense buscar l’acudit, aconsegueix que brolli el somriure a partir d’elements ben seriosos.

—Esa Torá huele raro.
—Esa Torá sobrevivió al Holocausto.
—¿Y?
—Pues que le tengas un poco de respeto.
—Apesta.
—Me gustaría saber cómo olerías tú después de un Holocausto.

El judaisme deu de ser l’única religió que ha propiciat un tipus d’humor idiosincràtic. No sé si això és motiu suficient per justificar la seva existència; però aquestes “Lamentaciones de un prepucio” il·lustren de forma ben agradable (i fins i tot divertida) com la fe pot dur-nos pel camí de l’amargura. Recomanable equitativament per a creients i descreguts.