17 ciutats (sense comptar-hi Brooklyn)

 Aquest any, per circumstàncies diverses, vam haver de deixar la preparació de les vacances pel final i, és clar, no podíem emprendre una aventura gaire ambiciosa. Vam deixar que l’atzar i el primer vol barat disponible ens escollís el destí, després ja improvisaríem un itinerari. Així és com vam acabar volant a la molt improbable Stuttgart, un lloc on cap turista s’hi acostaria a menys que anés en camí cap a la Selva Negra.

 

Aclariré d’entrada que de selva en vam veure poca (només una mica al zoològic Wilhelma de Stuttgart), però sí que vam visitar moltes ciutats o poblacions de grandària considerable. Gràcies a l'atapeïda xarxa ferroviària alemanya és fàcil arribar en tren a gairebé qualsevol punt del país i, si bé no és un mitjà de transport barat, ofereix algunes ofertes interessants, especialment si et mous dins d’un “land”. Per exemple, per 28 euros poden desplaçar-se lliurement per Baden-Wurtemberg fins a 5 persones durant tot un dia. Per altra banda el sistema informàtic de la Deutsche Bahn és admirable i, un cop agafes pràctica, fer servir les seves màquines expenedores de bitllets és un joc d’infants (superdotats).

 

Ajudats per la densitat humana de la zona, vam arribar a visitar amb diferents graus de superficialitat fins a 17 poblacions connectades a les seves respectives estacions de tren. Tres països, quatre llengües i disset llocs en poc més de dues setmanes, i sense intenció de batre cap rècord!

I quin podria ser el denominador comú d’aquestes relaxades vacances? Potser el viatge al cor de la vella Unió Europea, que noms com Luxemburg, Schengen o Estrasburg evoquen, i que per gentilesa de la present crisi econòmica tothom comença a posar en dubte. Regió per altra banda fronterera, que durant segles ha estat disputada tant per França com per Alemanya i que, si bé ara no sembla motiu de conflicte, mostra algunes cicatrius ben significatives. Lloc de naixença o de floració també d’alguns dels personatges més significatius de la història moderna (ja els anirem trobant pel camí).

De tot això parlaré els propers dies per ensopir una mica més les xafogors de l’agost. No, ja es veu que no penso relatar cap experiència trepidant, però vist com les gasten en aquests viatges transoceànics que inclouen pluges monsòniques, escarabats fins a la sopa i acampades improvisades en aeroports de tercera, potser ja m’està bé.