Dickens el justicier

 Postal de l'època que demostra la popularitat del mestre Squeers

Quan Nicholas Nickleby demana ajuda econòmica al seu oncle Ralph, aquest li proporciona feina com a mestre a Dotheboy’s Hall, un internat de Yorkshire dirigit pel tirànic (i borni) Wackford Squeers i la seva igualment cruel família. El que allí hi troba horroritza l’idealista jove: els infants reben una alimentació escassa, són tractats poc menys que com a bèsties i treballen de fet com a servents de la família del director. El peculiar mètode pedagògic del senyor Squeers consisteix en l’aprenentatge a través de la pràctica, de manera que per aprendre botànica envia els alumnes a arrencar les males herbes del jardí i per adquirir nocions de zoologia els fa ocupar-se de la manutenció de la quadra i els corrals.

Dickens descriu aquest malson amb compassió per les petites víctimes, però també hi introdueix detalls que són horriblement humorístics. Una nova font de comèdia s’origina quan la poc agraciada però vanitosa Fanny Squeers imagina que Nicholas la mira amb amorós interès. La relació laboral amb la institució acaba de mala manera quan Nicholas, davant de tanta injustícia, li etziba unes quantes bastonades al despietat pedagog, una escena que va enjogassar el públic lector de l’època fins el punt que a l'àmbit anglosaxó Wackford Squeers és potser el personatge més recordat del llibre.

De fet, escoles com les que descriu Dickens existien des de mitjans del segle XVIII i el novel·lista les havia conegudes de primera mà en els seus viatges. Aquest tipus d’internats abundaven especialment a Yorkshire i per un preu molt moderat acollien infants que resultaven una nosa per les seves famílies: fills il·legítims, disminuïts psíquics, tolits… A la seva publicitat remarcaven que no hi havia període de vacances i les seves condicions inhumanes garantien que pocs dels alumnes sortien d’allí amb vida. Tot i això, també hi havia famílies de bona fe i de pocs possibles que es deixaven entabanar per la prosa florida amb la que s’anunciaven.

Dickens va introduir l’episodi de Dotheboy’s Hall amb una clara intenció de denúncia i va documentar-se amb casos com el de William Shaw, director de l’Acadèmia Bowes a Greta Bridge, que havia estat jutjat uns anys abans a causa d’uns alumnes que havien quedat cecs per culpa de la seva negligència. Tot i que va ser declarat culpable, a l’època de la publicació de Nickleby, Shaw continuava encara en actiu. Després de Nickleby, però, res no fou el mateix: l’opinió pública s’indignà davant de la situació i la novel·la “passà com un remolí sobre les escoles del Nord”, en paraules d’un col·lega de Shaw en una carta als diaris.

Tot i que aquest fet no afegeix cap mèrit literari a l’autor, sí que reflecteix la seva creixent influència en modificar els trets més vergonyosos de la seva societat. Dickens s’estava convertint en un important creador d’opinió a qui tothom, des dels treballadors més humils fins a la reina, s’escoltava. I ho feia, no cal oblidar-ho, amb les armes lícites de la seva prosa, perquè els capítols que dedica a l’escola de l’ogre Squeers són abans que res molt bona literatura.

Nicholas rescindeix el seu contracte a Dotheboy's Hall