Recordo com Carme Serrallonga ens va fer aprendre la cançó "J'ai du bon tabac" per ensenyar-nos que la "c" final de "tabac" no es pronuncia en francès. Ara no seria pedagògicament admissible.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
The Daily Avalanche by allausz is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Compartir bajo la misma licencia 3.0 España License.
El camp semàntic del tabac ha passat a la història en els manuals de llengües (estrangeres). Fa poc, mentre em mirava un manual d'italià per a turistes vaig descobrir això. Hi ha una pila de frases relacionades amb el tabac que han passat a la història: tens foc? Em pots donar una cigarreta? Aquestes frases servien per a fumar, però també per a lligar i avui ja han desaparegut dels llibres de text.
ResponEliminaPer cert: estàs segur que la "c" de "tabac" no es pronuncia en francès? Jo juraria que sí.
Lluís, no està tot perdut, encara hem trobat a Alemanya cambres d'hotel per a fumadors. I m'has fet pensar en l'amic Jesús que al "Haben Sie Feuer?" alemany (Teniu foc?), hi contraposava el seu "A ver si follan".
ResponEliminaSobre els consells de pronúncia de la Serrallonga no gosaria interposar-hi cap dubte.
T'he de dir que a Itàlia la gent normal fuma amb normalitat, però per terra no veus burilles. Cosa important i gens anecdòtica. Totes les papereres disposen d'un artilugi per a apagar la cigarreta. Les terrasses dels bars i restaurants disposen de cendrers, tot i que si a la taula veïna algú vol fumar, abans es gira per demanar si et molestarà. En un cinema a l'aire lliure de Milà hi havia diversos fumadors, però conservaven aquesta deferència tan elegant.
ResponEliminaSobre el francès, lamento dir que aquesta "c" sona, ni que sigui molt subtilment.
A França, com a tot arreu, hi ha pronuncies diverses, jo tenia una professora francesa que ens prohibia fer les 'e' finals i després em vaig adonar que, sobretot pel sud, aquesta e sona sovint. Però, vaja, una cosa és la normativa i l'altra la realitat viva dels qui parlen.
ResponEliminaSobre el tabac, no entenc la croada de les darreres dècades, la veritat. Em sembla que hi ha coses molt pitjors.
Lluís, com diu la Júlia, és ben possible que es pronuncii de forma diferent a segons quines regions, en tot cas, aquest és el meu record (que bé podria ser fals, com ens passa tantes vegades.
ResponEliminaJúlia, no pretenia encetar de nou el tema del tabac (sóc un fumador avergonyit), només em sobta ara que s'utilitzés el tabac als cursos de primària.
Allau, la Ferran era (pel que recordo) de la tendència "pronúncia subtil i imperceptible" dels finals de paraula: ni en la mateixa escola es posaven d'acord!
ResponEliminaEl Lluís m'ha fet pensar en una cosa que sempre m'ha sobtat dels fumadors del nostre país: l'esport de llençament de burilla sobre la marxa, generalment encesa, sense ni mirar on va a parar. Deu ser un tret cultural específic a conservar, com els toros.
Santi, si et veig passar a prop, ja miraré d'apuntar bé ;p
ResponEliminasentit a una platja, papá acabate el porro y ven a bañarte... el nen tindría uns vuit anys :))
ResponEliminaPrat,els porros són encara ecològics i sostenibles.
ResponElimina