Estranyes formes de celebritat

Al blogroll del disseccionari (i no em pregunteu perquè el tinc allí) enllaço amb el bloc de l’humorista xilè Alberto Montt. M’agrada l’estil del seu dibuix i els seus acudits gràfics sobre cultura pop, figures de llenguatge preses massa literalment, i bromes sobre deu,  el diable i la religió, resulten properes al meu tarannà. Fa dos o tres dies va publicar la vinyeta que encapçala l’apunt i que, d’entrada no vaig entendre. Vaig pensar que aquest Phineas Gage devia de ser l’alter ego d’un super-heroi o el protagonista  vampíric d’alguna saga de novel·les-totxo adreçada al públic adolescent, afers dels quals cada dia que passa em sento més desconnectat. Una consulta ràpida a la Wikipedia em descobrí un personatge real que depassava totes les expectatives.

 
Aquest Phineas Gage de 25 anys estava treballant el 13 de setembre de 1848 com a capatàs en la construcció del ferrocarril de Rutlland i Burlington, a l’estat de Vermont. Després de fer un forat a la pedra, la seva tasca era entaforar-hi explosius i comprimir-los amb l’ajuda d’una barra de ferro. Alguna cosa devia d’anar terriblement malament, perquè la deflagració es produí de forma anticipada i la llança de ferro li travessà el crani, entrant-li per l’ull esquerre i destruint gran part del lòbul frontal d’aquell costat del cervell.

Malgrat l’aparença escandalosa de l’accident, Gage no va perdre el coneixement ni un sol segon i va ser capaç de caminar sense ajuda fins al carro que el conduí a la tan necessària assistència mèdica. El metge que el va atendre afegeix detalls “gore” al cas, com un vòmit del pacient, que provocà la pèrdua d’una cullerada de massa cerebral. Phineas Gage, després d’alguns episodis preocupants, va sobreviure i fins i tot tingué temps d’emigrar a Xile, on conduí diligències entre Valparaiso i Santiago (potser d’aquí ve la connexió amb Montt). També figurà temporalment a l’escuderia de monstres de fira de l’emprenedor P. T. Barnum.

Ran de l’accident, els amics opinaren que li havia canviat el caràcter, mentre que els neuròlegs i psicòlegs feien una festa amb les seves conseqüències. Phineas morí finalment l’any 1860, onze anys després dels fets. Les rares fotografies el mostren com un home ben plantat, condemnat fins a l’eternitat a aparèixer acompanyat de l’instrument que el va fer famós.