A Paco Roca darrerament totes li ponen. Amb “Arrugas” (2007), un relat sobre el deterior mental de la Tercera Edat, obtingué el Premi Nacional del Cómic (i altres guardons al Saló de Barcelona). Fins i tot compta amb una versió animada de la historieta, que per cert no ha estat gens mal rebuda per la crítica cinematogràfica. La seva crònica dels anys Bruguera a “El invierno del dibujante” (2010) obtingué més premis al saló barceloní. I ara acabo de llegir el seu “Memorias de un hombre en pijama” (Astiberri, 2011).
El llibre nasqué com una sèrie de tires de premsa, encarregades pel suplement setmanal del diari valencià “Las Provincias”. Ignoro el format original, però aquí cada historieta independent ocupa una doble pàgina i, atès el mitjà on va aparèixer, té un aire de crònica periodística de les vivències de l’autor i la seva generació, eterns joves resistents a madurar, ja instal·lats al costat dolent de la trentena. Aquest grup sociològic comença a comptar amb un corpus documental considerable, potser perquè la narrativa del jo, junt amb el gènere fantàstic, són les opcions més populars actualment (si no m’agradés que em contempléssiu el melic, què faria jo escrivint a un bloc?).
L’home en pijama del títol ve motivat pel somni infantil d’en Roca de poder guanyar-se la vida sense sortir de casa, somni acomplert gràcies a la seva professió de dibuixant i als miracles de la informàtica, que ens permet ser pertot arreu sense haver de donar la cara. L’autor es retrata amb uns ullassos entre tristos i espantats i amb la seva roba de treball, un pijama de ratlles que té més a veure amb Hugh Heffner que amb els nazis. El dibuix és més fresc que a les seves obres “serioses” i torna a jugar amb les vinyetes subtilment monocromàtiques, com ja havia fet a “El invierno del dibujante”.
El món de la parella sempre és un èxit i sempre se'n pot treure punxa a un llapis encara que sigui virtual!
ResponEliminaGalde, el món de la parella és inacabable; però sorprèn que canviin les formes, però molt menys el fons.
EliminaProbablement és un problema generacional, i no només teu. Allò que forma part de la matèria d'anàlisi de generacions més joves que la nostra no sembla prou madur, o prou reposat; té molt de comèdia o tragèdia de situació: acudits una mica treballats o males experiència que en prou feines arriben a drama conjuntural. Res que transcendeixi. En el món de la creació proporciona productes de bona factura, però no deixen de ser anècdotes d'algú que encara està en transit per la vida intentant buscar el seu lloc en el món.
ResponEliminaEn el cas de Roca, no és el mateix parlar de la vida (dura) d'aquell dibuixants de Bruguera que dibuixar els trasbalsos quotidians d'algú que té ofici i és perspicaç.
A mi, Enric, m'agrada més quan investiga i ens explica fets menys coneguts.
Eliminaquan es toquen temes on la relació vertical condiciona la horitzontal, el resultat sol ser òptim si s'amaneix bé.
ResponEliminaJoan, tu i els teus dobles sentits, sou incorregibles.
Eliminame encanta Paco Roca, crec que es el millor dibuixant de comics espanyol que hi ha ara (ei, he dit de comics i espanyol)
ResponEliminaAris, a mi també m'agrada, però sense establir rànquinq ni nacionalitat ;p
EliminaM'agrada molt el Paco Roca, però trobo que en aquest del pijama gallardeja més del compte.
ResponEliminaÉs cert, Santi, deu ser per culpa de la gira conjunta que van fer per presentar "Arrugas" i "María y yo".
Elimina