El vaig veure fa molt poc a Madrid, crec que per primera vegada. Es a una saleta que et pots passar si no vas expressament, com vaig fer arran d’un apunt d’Assur que no sé si coneixeràs. I em va impressionar més encara el conjunt que els detalls. El color es espatarrant.
Anava a fer la mateixa recomanació de l'Assur que el JL. Paga la pena un AVE per veure aquesta divinitat amb altres que ens esperen com el meu estimat el pare Brueghel, però de moment no puc. Gràcies Allau pels detalls.
Mi cuadro favorito del Prado sin lugar a dudas y por suerte, convenientemente escondido de las masas. Las manos de los personajes y los tonos azules y rojos son realmente hipnóticos. Y esa disposición genial de todos los personajes metidos en una caja...
En cuestión de arte, es complicado escoger favoritos. En este caso lo mido por el tiempo que me he pasado delante de este cuadro en cada visita al Prado (que han sido muchas). Creo que es una forma "objetiva" de medir preferencias :)
El temps s'atura en aquest quadre. Em fa la impressió que m'abraça i que caic dins. La composició, el color, el conjunt, els detalls... Tot és deliciós.
una obra ABSOLUTAMENTE SENSACIONAL...
ResponEliminaPilar, desde que la vi en el Prado tras su restauración, me tiene completamente enamorado.
EliminaEl vaig veure fa molt poc a Madrid, crec que per primera vegada. Es a una saleta que et pots passar si no vas expressament, com vaig fer arran d’un apunt d’Assur que no sé si coneixeràs. I em va impressionar més encara el conjunt que els detalls. El color es espatarrant.
ResponEliminahttp://calassur.blogspot.com/2010/10/rogier-van-der-weyden-el-davallament-de.html
Gràcies per l'enllaç, José Luis. La degustació dels detalls m'ha deixat ben trasbalsat.
EliminaJosé Luis, recordo perfectament on està penjat el quadre: un lloc ideal per evitar les multituds i contemplar-lo amb assossec i meravella.
EliminaAnava a fer la mateixa recomanació de l'Assur que el JL. Paga la pena un AVE per veure aquesta divinitat amb altres que ens esperen com el meu estimat el pare Brueghel, però de moment no puc. Gràcies Allau pels detalls.
ResponEliminaJa coneixia el post de l'Assur, però l'he revisitat amb plaer. El d
EliminaDescendiment, junt amb la Passió de Mateu/Bach, són dos clàssics de la diada.
Mi cuadro favorito del Prado sin lugar a dudas y por suerte, convenientemente escondido de las masas. Las manos de los personajes y los tonos azules y rojos son realmente hipnóticos. Y esa disposición genial de todos los personajes metidos en una caja...
ResponEliminaMarga, me cuesta ser tan categórico, pero creo que también es mi preferido.
EliminaEn cuestión de arte, es complicado escoger favoritos. En este caso lo mido por el tiempo que me he pasado delante de este cuadro en cada visita al Prado (que han sido muchas). Creo que es una forma "objetiva" de medir preferencias :)
EliminaDesde luego, Marga, reloj en mano, el Descendimiento se lleva la palma en el prado.
EliminaEl temps s'atura en aquest quadre. Em fa la impressió que m'abraça i que caic dins. La composició, el color, el conjunt, els detalls... Tot és deliciós.
ResponEliminaDolorosament deliciós, Enric.
Elimina