A les ribes del mar Jònic, plàcid reflex de la sobreexplotada Òtranto, trobarem Gallipoli (Kalipolis, ciutat bella), que no s’hauria de confondre amb la península turca homònima, on tingué lloc una important batalla durant la Primera Guerra Mundial. El nucli antic de la població està contingut en una illa murallada unida al continent per un pont del segle XVII. No sé per quin motiu, tot el que eren aglomeracions turístiques a Òtranto, és aquí calma, relax i voluptat solar. I no és que Gallipoli sigui un indret indigne, ni molt menys: abunden les esglésies de nota, els palaus barrocs, les vistes impol·lutes i fins i tot un gabinet de curiositats amb un crani de balena i algunes aberracions fisiològiques atrapades en formol. Val la pena perdre’s pels carrers, amb la seguretat que la «pèrdua» no serà mai definitiva. I al pic del migdia, res millor que una cervesa a la terrassa del Cafè del Mar, encimbellada sobre el bastió medieval i amb el blau del golf de Tarento com a teló de fons.
 |
| Basílica concatedral de Santa Àgueda |
 |
| Gallipoli barroc (1) |
 |
| Gallipoli barroc (2) |
 |
| Color local |
 |
| Museo Civico Emanuele Barba |
 |
| Chiesa della Purità |
 |
| Chiesa della Purità |
Jo no hi puc fer més i, ja sé que resulta facilot, però quan sento "Gallipolli" penso en Galls i polls. No sabia que venia de les paraules gregues que signifiquen "Ciutat bonica". Hauria aventurat que era una mescla llatino-grega que podia significar "Ciutat dels Gals". Sempre s'aprèn. Gràcies.
ResponEliminaDiria que a Sitges hi ha un hotel que es diu Calipolis.
EliminaSí, hi és. O hi era.
ResponElimina